Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Demà celebrarem l’Assumpció de Nostra Senyora. Una gran festa de família —de la família que és l’Església— que eleva el nostre pensament i la nostra esperança a la glòria del cel.

Considerem que la Verge, Mare de Déu i Mare nostra, no està lluny de nosaltres; al contrari, en Déu i des de Déu, està al costat dels innombrables germans del seu Fill Jesús i, així, intercedeix per cadascuna i per cadascun davant del Senyor. Ella és veritablement spes nostra, la nostra esperança.

Quantes vegades ressona en les nostres ànimes aquell spe gaudentes de sant Pau (Rm 12, 12) Esperança i alegria que, amb el fonament de la fe, fan possible viure —com deia sant Josepmaria— alhora al cel i a la terra: amb el cap molt posat en Déu —sent ànimes contemplatives— i els peus ben assentats a la terra (en la família, en el treball, en totes les realitats humanes nobles).

El que uneix en nosaltres el cel i la terra és sobretot la caritat, l’amor; un amor que és molt agradable a Déu quan es manifesta en el servei als altres.

Continueu acompanyant-me amb la vostra oració en aquest viatge americà, ja molt avançat. L’última etapa, que estava prevista a Veneçuela, es reprogramarà per a més endavant. Per això vull enviar una benedicció especial als vostres germans i germanes d’aquesta nació i demanar-vos que continuem resant per tots els veneçolans.

Amb molt d’afecte us beneeix

El vostre Pare

Bogotà, 14 d’agost de 2024