Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!
Sovint, per no dir habitualment, se’ns fa present en l’ànima la necessitat de resar molt. Hi ha tants motius pels quals acudir a la misericòrdia del Senyor: des de qüestions relacionades amb la vida personal fins als grans problemes que sacsegen el món. Alhora, també ens adonem de la importància de donar gràcies a Déu, ja que no en falten gaires aspectes positius. D’una manera o una altra, tot és motiu d’oració; és més, tot pot ser oració.
En aquest sentit, ens pot venir al cap la realitat de convertir el treball en oració, amb la seguretat que en haver estat assumit per Crist, el treball se’ns presenta com una realitat redimida i redemptora: no solament és l’àmbit en què l’home viu, sinó mitjà i camí de santedat, realitat santificable i santificadora (És Crist que passa, núm. 47).
Santificar el treball és fer santa l’activitat humana de treballar, que té com a conseqüències immediates —són més aviat aspectes d’una mateixa realitat— cooperar amb la santificació de la persona que treballa i amb la santedat dels altres per la Comunió dels sants i, a més, amb la santificació de les estructures de la societat humana.
Podria semblar quelcom complicat, però en realitat és molt senzill; una senzillesa que no equival a facilitat: Posa un motiu sobrenatural a la teva ordinària tasca professional, i hauràs santificat el treball (Camí, núm. 359). Com és lògic, aquest motiu que santifica el treball no és un simple aspecte pietós independent del treball mateix. Es tracta més aviat del perquè i per a què es fa el treball, quan és seriosament assumit com a finalitat última, i influeix decisivament tant en l’execució com en el resultat material i formal d’aquest. Per això, una part essencial d’aquesta obra —la santificació del treball ordinari— que Déu ens ha encomanat és la bona realització del treball mateix, la perfecció també humana, el bon compliment de totes les obligacions professionals i socials (Carta 24, núm. 18).
El motiu sobrenatural, com a arrel de la santificació del treball, és l’amor: Convé no oblidar, per tant, que aquesta dignitat del treball està fundada en l’Amor. El gran privilegi de l’home és poder estimar, transcendint així allò que és efímer i transitori. Pot estimar les altres criatures, dir un tu i un jo plens de sentit. I pot estimar Déu, que ens obre les portes del cel, que ens fa membres de la seva família, que ens autoritza a parlar-li també de tu a Tu, cara a cara. Per això l’home no ha de limitar-se a fer coses, a construir objectes. El treball neix de l’amor, manifesta l’amor, s’ordena devers l’amor (És Crist que passa, núm. 48).
És consolador saber que el treball és sant i santifica quan està guiat i informat per l’amor a Déu i als altres. Aquesta és la substància del motiu sobrenatural que en té prou amb posar el treball per santificar-lo; i s’entén encara millor que aquest motiu tendeix per si mateix a procurar la perfecció humana del treball.
No es tracta només de treball per Déu i per a Déu, sinó que és, alhora i necessàriament, treball de Déu; Ell és qui estima primer i, per l’Esperit Sant, fa possible el nostre amor.
Continuem resant per la Segona Sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que va començar el passat dia 2 i conclourà el proper dia 27. Precisament aquest dia 27 és el meu aniversari; confio molt en les vostres oracions.
Naturalment, mantingueu molt presents els treballs d’adaptació dels Estatuts de la Prelatura. En principi, la pròxima reunió d’experts serà a l’inici de novembre.
Amb tot l’afecte us beneeix
El vostre Pare
Roma, 10 d’octubre de 2024