El 1218 Sant Pere Nolasc va fundar l'Ordre Real i Militar de Nostra Senyora de la Mercè i la Redempció dels Captius, més coneguda com l'Ordre de la Mercè. Des del principi va ser una institució característicament mariana que va difondre la devoció a la Mare de Déu de la Misericòrdia des de Catalunya a la resta del món.
El protagonisme dels mercedaris en l'evangelització del nou continent va fer que aquesta advocació mariana arrelés en nombrosos països d'Amèrica. En concret, la Mare de Déu de la Mercè és patrona de moltes ciutats, localitats, municipis i departaments a Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, República Dominicana, Equador, El Salvador, Mèxic, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Paraguai, Puerto Rico, Veneçuela, Uruguai... I l'afecte dels fidels a la Mercè també va quallar a França, Portugal, o Filipines, on també hi ha racons encomanats a la Mare dels captius.
Patrona i estrella
A Espanya, a més de ser Patrona de la Diòcesi de Barcelona i, per extensió popular, de tota la ciutat, la Mare de Déu de la Mercè és també patrona de 19 localitats o barris de vuit comunitats autònomes diferents, i és, a més, copatrona de Cadis.
En diversos països, com Espanya, la Mare de Déu de la Misericòrdia és la Patrona de les institucions penitenciàries, i sant Joan Pau II la va nomenar el 4 de febrer de 1985, a Piura (Perú), Estel de l'Evangelització.
En els registres de l'Institut Nacional d'Estadística sobre els noms de dones més comuns a Espanya publicats el 2015 queda constància que "Mercè" està entre els 30 més habituals. Al maig de l'any passat més de 130.000 dones residents al país portaven aquesta advocació de la Mare de Déu en el seu document d'identitat.
Els mercedaris
La difusió d'aquesta advocació de la Mare de Déu és reflex de l'amor a la Verge dels mercedaris, religiosos especialment centrats, des dels orígens, en la preservació de la fe, "encara que la seva vida perilli per aquesta causa". Des de la restauració de l'ordre liderada per sant Pere Armengol el 1880, els mercedaris es dediquen de manera més particular a l'ensenyament i a les missions. A hores d'ara, realitzen una acurada tasca d'acollida de persones refugiades procedents de països en guerra.
Coincidint amb el Jubileu de la Misericòrdia, l'ordre difon també el 2016 l'Any de Déu de la Mercè, un moment central del seu trienni prejubilar per a la celebració del 800 aniversari de la fundació, que se celebrarà el 2018.
Les mercès a sant Josepmaria
El 20 se setembre de 2004, per iniciativa de la Germandat de Nostra Senyora de la Mercè, es va col·locar a la Basílica de la patrona de Barcelona una imatge de sant Josepmaria pregant davant la Verge titular. Era una manera de deixar constància de l’afecte i la particular relació amb la Mare de Déu de la Misericòrdia. En la història personal d'aquest tracte amb la Mare de Déu de la Mercè hi ha un moment singular: el 21 de juny de 1946. Aquest dia, el fundador de l'Opus Dei va visitar la basílica abans d'emprendre el viatge a Roma del que tornaria amb la primera aprovació pontifícia per l'Obra, present en el món des del 2 octubre 1928.
Abans de 1946, sant Josepmaria ja havia estat davant de la Mare de Déu de la Mercè. I hi ha constància que, almenys, va anar a saludar-la també el 1962, el 1966 i el 1972. Com destaca Josep Masabeu en el seu llibre “Escrivà de Balaguer a Catalunya, 1913-1974. Petjades de sant Josepmaria”, la Mercè va marcar la vida del fundador de l'Opus Dei.
El 1966, sant Josepmaria va dir a Barcelona: "Quan, passat el temps, s'escrigui la història de l'Opus Dei, caldrà ressaltar -¡quants esdeveniments vénen a la memòria! - els fets que van veure la llum en aquesta ciutat comtal, entre vosaltres i sota la mirada de la Mare de Déu de la Mercè".