Malina, de Malàisia: “Veure les meves amigues combregar va ser el començament del meu viatge”

Malina va aprendre a conviure bé amb musulmans, ateus i cristians a la seva pròpia família. Va decidir batejar-se als 16 anys. Aquest va ser el començament d'una cerca que l'aproparia a l'Opus Dei com a numerària auxiliar.

Soc Malina, de Malàisia. El meu país és un mosaic de cultures i religions. Sabem com conviure bé entre musulmans, hindús i cristians. La meva família n'és un exemple d’aquest mix de cultures i creences. El meu pare és ateu, la meva mare es va batejar a l'Església catòlica quan ja tenia tres fills.

Jo vaig decidir batejar-me quan tenia 16 anys. Quan en tenia 13 algunes amigues em van convidar a participar en un cor a l'Església. Les veia combregar i també sentia la necessitat de combregar. Aquest va ser l'inici del meu camí, perquè vaig continuar la meva vida a l'Església buscant la meva vocació.

Als 18 anys vaig fer el servei militar nacional. Va ser una experiència dura per a mi, però alhora em va ajudar a madurar.

Després vaig estudiar literatura durant dos anys, i això em va ajudar a adquirir hàbits d’estudi i reflexió. En acabar els meus estudis, vaig conèixer un noi que després va ser el meu xicot. Ell va ser la primera persona que em va parlar de l'Opus Dei i em va portar a conèixer un centre a Johor.

Sempre vaig voler servir Déu a través de la meva família. Quan vaig conèixer les numeràries auxiliars vaig comprendre que aquesta era la vocació que estava buscant.