Lleó XIV va presentar la seva primera encíclica. Ho va fer dins del Vaticà, juntament amb els alts càrrecs de la cúria. Amb ell, experts en IA, teologia i cardenals. Hi va participar Christopher Olah, directiu d'Anthropic, empresa d'intel·ligència artificial que creadora de Claude, una família d'assistents d'IA.
El Papa va explicar el sentit i l'origen de l'encíclica sobre la «custòdia de la persona humana en l'era de la intel·ligència artificial», una eina que influeix en la vida, modela les decisions i canvia la manera de combatre la guerra. El pontífex va demanar alliberar la IA «de lògiques que la transformen en instrument de domini, exclusió o mort» i invoca el «desarmament» de les tecnologies perquè es neutralitzin al servei del «bé comú».
Fruit de l'escolta
Són moltes les aportacions, reflexions i orientacions d'aquesta encíclica que —com explica el mateix Papa— té una única arrel: «l'escolta». L'escolta de científics i enginyers que «treballen amb sincer entusiasme en tecnologies capaces d'alleujar immensos patiments»; l'escolta de «líders polítics i funcionaris públics que han buscat amb perseverança normes justes»; l'escolta de «pares i mestres profundament preocupats pel futur de les noves generacions».
És una invitació a tots els membres de l'Església i de la família humana: «Aprenguem a escoltar-nos els uns als altres, a afrontar amb valentia els desafiaments del present i a cooperar en la construcció d'una societat més humana i fraterna». Que aquest llançament de Magnifica humanitas, és el desig del Papa Lleó XIV, pugui començar una època d'«artesans de l'esperança» que continuïn «construint l'obra del nostre temps».
Precedents...
Amb la publicació de la seva primera encíclica, Lleó XIV situa l'ésser humà davant de la "revolució algorítmica". La publicació coincideix amb la recent celebració del 135è aniversari de la promulgació de l'encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII (1891), que en aquell moment va abordar la revolució industrial. El Papa considera que la IA planteja reptes existencials per a la humanitat similars als d'aquella transició històrica.
En la seva primera trobada amb el Col·legi Cardenalici, Lleó XIV va explicar el motiu de l'elecció del seu nom: «Precisament, en sentir-me cridat a prosseguir aquest camí, vaig pensar a prendre el nom de Lleó XIV. Hi ha diverses raons, però la principal és perquè el papa Lleó XIII, amb la històrica encíclica Rerum novarum, va afrontar la qüestió social en el context de la primera gran revolució industrial, i avui l'Església ofereix a tothom el seu patrimoni de doctrina social per respondre a una altra revolució industrial i als desenvolupaments de la intel·ligència artificial, que comporten nous reptes en la defensa de la dignitat humana, de la justícia i el treball».
Continuant la missió en l'era digital
Fa aproximadament un any, el secretari del Dicasteri per a la Comunicació, Lucio Adrián Ruiz, en un article a l'Osservatore Romano ja reflexionava sobre l'horitzó pastoral de Lleó XIV: “la intel·ligència artificial i les seves implicacions sobre la dignitat de la persona humana, la justícia social, el futur del treball i els reptes de l'evangelització en la cultura digital (...) Lleó XIV pot reconèixer que la cultura digital és un nou areòpag que pot ser evangelitzat, habitat i transformat. Una espiritualitat del bon samarità ens inspira a no passar de llarg davant d'aquells qui pateixen, estan sols o desorientats en aquests nous camins digitals. El repte no és només tècnic o moral, sinó profundament humà i pastoral”.