Aquesta va ser la primera visita de Lleó XIV a França des de la seva elecció, i la primera visita papal d'aquesta magnitud al país des de la de Benet XVI el 2008. Francesc sí que va viatjar a França —a Estrasburg el 2014, a Marsella el 2023 i a Ajaccio el 2024—, però sense fer un viatge apostòlic nacional comparable a aquest.

El viatge apostòlic del Papa Lleó XIV a França es va desenvolupar al llarg de quatre jornades intenses, marcades per un itinerari que va recórrer París, Saint-Denis, Lorda i Metz per abordar els principals reptes de l'Església i de la societat europea.

La visita va començar el divendres 25 de setembre a la capital francesa. Després d'aterrar a París, el pontífex va iniciar les seves activitats amb un vessant marcadament institucional i diplomàtica quan va ser rebut al Palau de l'Elisi per les autoritats del país. Posteriorment, es va traslladar a la seu de la UNESCO per mantenir una trobada centrada en els reptes globals de l'educació, la cultura i la pau. La dimensió eclesial del dia va tenir la seva primera gran fita a la tarda a la catedral de Notre-Dame de París, on va presidir el res de les Vespres amb el clergat i religiosos locals. Per culminar la jornada, el Papa es va desplaçar fins a Saint-Denis, on es va reunir amb milers de joves al Stade de France durant una vetlla d'oració que va tancar el seu primer dia en sòl francès.

El dissabte 26 de setembre l'agenda va combinar el compromís social amb la devoció mariana. Al matí, Lleó XIV va anar a la Maison Bakhita, un centre dedicat a l'acollida, l'acompanyament i la integració social de les persones migrants. Després d'aquesta visita, va mantenir una trobada amb els membres de l'Assemblea sinodal, com també amb catecúmens i neòfits, per reflexionar sobre la vida comunitària i el camí de fe. Abans d'abandonar la capital, va celebrar una Missa multitudinària a l'emblemàtica Place de la Concorde, congregant una gran multitud de fidels. En acabar la celebració, el pontífex va emprendre el viatge cap al sud de França per arribar a la tarda al Santuari de Lorda, on es va dirigir directament a la gruta de Massabielle per recollir-se en un primer moment d'oració davant la imatge de la Mare de Déu.

El diumenge 27 de setembre va estar dedicat íntegrament al Santuari de Lorda, amb una mirada especial cap a la salut, la fragilitat humana i la tasca episcopal. El matí va començar amb una reunió privada amb els bisbes de França. La trobada s'obrí amb un gest de recolliment davant d'una escultura en memòria de les víctimes d'abusos; a continuació, el Papa va encoratjar els pastors a continuar el camí de la veritat, la justícia i la reparació, alhora que va reivindicar el valor de la veu de l'Església en l'esfera pública i la importància de la família en la societat.

Al migdia, uns 100.000 pelegrins —entre ells molts malalts en cadires de rodes i els seus acompanyants— es van reunir al prat del santuari a la ribera del riu Gave per a la Missa dominical. En la seva homilia, el Papa va aprofundir en el missatge de conversió transmès a santa Bernadeta i va subratllar que cap fragilitat o patiment queda fora de l'amor de Déu. Durant el res de l'Àngelus, va fer una crida a dedicar el mes d'octubre al Rosari per la pau. A la tarda, va visitar les instal·lacions de l'Accueil Notre-Dame per compartir un moment de proximitat amb les persones malaltes allà allotjades, i va tancar la jornada participant en la nit en la tradicional processó de les torxes, resant el Rosari envoltat per milers d'espelmes enceses.

El dilluns 28 de setembre, jornada final del viatge, va transcórrer a Metz, una ciutat de fort simbolisme fronterer i europeu. El primer acte va tenir lloc al Centre de Congressos Robert Schuman, on es va celebrar una trobada interreligiosa amb líders de diverses tradicions de fe. Allà, el pontífex va defensar el diàleg sense complexos i va advertir que recórrer a la religió per justificar la violència constitueix una profanació del nom de Déu. Al mateix recinte es va celebrar a continuació l'acte «A les arrels d'Europa per la pau i la unitat», que va comptar amb la presència del president Emmanuel Macron, autoritats europees i l'episcopat. En el seu discurs, Lleó XIV va alertar contra la «falsa il·lusió del rearmament», va demanar una acollida i integració real per als migrants enfront de la mera gestió administrativa, i va fer una crida a les noves generacions a no tenir por del futur, de la família ni del compromís pel bé comú.

El viatge apostòlic va concloure a la tarda amb la celebració de la Santa Missa a la Catedral de Sant Esteve de Metz, coneguda com la «Llanterna del Bon Déu» per les seves cèlebres vidrieres. Prenent com a referència la història d'una regió marcada històricament per les fronteres i els conflictes passats, el Papa va dedicar la seva última homilia a la força del perdó i de la reconciliació, recordant que la meva vertadera fortalesa no rau en la venjança ni en la divisió, sinó en la capacitat de construir la pau i la unitat dins de la diversitat.

França, entre herència cristiana i nou impuls

La visita del papa Lleó XIV arribà en un moment força singular per a França. El catolicisme ha marcat profundament la història, el paisatge i la cultura del país, però la pràctica religiosa ha viscut un fort retrocés en les darreres dècades, com en tants altres països europeus. No obstant això, en els darrers anys l'Església catòlica francesa viu un fenomen que crida especialment l'atenció: l'augment ràpid del nombre d'adults i adolescents que demanen el baptisme (article en francès). El 2026 rebran el baptisme més de 13.000 adults i més de 8.000 adolescents, és a dir, més de 21.000 joves i adults en total. El nombre d'adults batejats s'ha multiplicat per més de tres en deu anys. Aquest contrast entre una societat molt secularitzada i el sorgiment de noves recerques espirituals, sobretot entre els joves, forma part del rerefons d'aquesta visita.

El lema «Per a la vida del món» (Joan 6, 51)

El lema que es va escollir per aquest viatge apostòlic tenia la voluntat de llançar una crida a l'esperança, a la pau i a la dignitat de tota vida humana. Més enllà dels fidels catòlics, aquest lema s'adreçà a la societat sencera per impulsar la solidaritat amb els més vulnerables.

Per què el Papa va a la UNESCO?

La parada a la UNESCO, enmig d'un viatge pastoral, va sorprendre… però s'entén molt millor si recordem que el Papa és també un interlocutor de la comunitat internacional. No és d'estranyar, doncs, que l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, amb seu a París i amb línies de treball centrades en l'educació, la cultura, la ciència, el patrimoni i el diàleg entre els pobles, hagi volgut rebre Lleó XIV, per boca del director general. El Sant Pare hi pronunciarà un discurs el 25 de setembre, una ocasió per abordar diversos dels temes centrals del seu pontificat: l'educació i la transmissió de la fe, la pau, el diàleg entre cultures i la conservació del patrimoni.

Metz: en les arrels d'Europa, per la pau i la unitat

Metz, última etapa del viatge de Lleó XIV a França, és la ciutat on Robert Schuman va acabar el batxillerat i on es va establir com a advocat. Va ser ministre francès d'Afers Estrangers després de la Segona Guerra Mundial i un dels principals artífexs de la construcció europea. En una regió la història de la qual ha estat marcada per les guerres franco-alemanyes i pels successius canvis de fronteres, parlar de pau, reconciliació i unitat europea adquireix un significat especial.

De l'Elisi a la gruta de Massabielle, de la UNESCO al Stade de France, de Notre-Dame de París a la ciutat de Robert Schuman, l'itinerari de Lleó XIV va mostrar diverses cares de la França actual: una Església que afronta la secularització, però que veu arribar nombrosos nous batejats; una societat marcada pels reptes de la transmissió, la migració i la fragilitat; i, en definitiva, un país la història del qual continua profundament lligada a la d'Europa.