El Seminari Diocesà de Logronyo va acollir el passat dissabte un acte acadèmic sobre la figura sacerdotal de sant Josepmaria. En aquesta ciutat va veure el fundador de l’Opus Dei la seva crida al sacerdoci -arran de les petjades en la neu que deixava un religiós- i en el seu seminari es va formar entre 1918 i 1920.
Aquest acte, organitzat per la Diòcesi, va estar presidit pel bisbe Mons. Ramón Búa. Van intervenir també Mons. Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei; i José Luis Illanes, professor ordinari de Teologia de la Universitat de Navarra.
Mons. Ramón Búa va destacar la importància que té per la història del seminari de La Rioja “les petjades, els vestigis de santedat que van quedar impreses en la nostra ciutat pel pas del sant recentment canonitzat per l’Església”. “És un sant nostre, un sant de casa nostre proposat com a model proper”
També va destacar la “proximitat que l’Opus Dei té amb tots nosaltres facilitant ajuda espiritual a tants sacerdots i seglars de la nostra diòcesi. A tants que volen respondre a aquest carisma de la santedat en les coses ordinàries”.
La segona intervenció va correspondre a D. José Luis Illanes que des d’una perspectiva històrica va destacar la importància que van tenir per sant Josepmaria els seus anys d’adolescent a Logronyo. “Des d’una perspectiva cronològica, en els anys de Logronyo, es va consolidar la seva personalitat, passant des de l’adolescència a la joventut. Van ser els anys en els quals Déu, servint-se del fred d’un matí d’hivern, es va introduir (...) en la seva existència, fent-li pressentir una missió”.
El professor Illanes va recordar molts petits successos i esdeveniments familiars que van servir de context per a emmarcar la importància que van tenir les coses ordinàries en la vida del sant durant aquests anys. Va terminar la seva intervenció remarcant que “els anys de Logronyo, constitueixen, amb plena veritat una cruïlla –i fins i tot la cruïlla decisiva- en la vida de sant Josepmaria. Llavors va ser Déu qui va començar a marcar-li un rumb del qual no havia d’apartar-se d’aquí en endavant. I del qual, de fet, no es va apartar mai”.
Virtuts sacerdotals
Mons. Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei, al·ludint a la predicació de sant Josepmaria sobre el sacerdoci, va voler fer en la seva intervenció un recorregut pels aspectes més rellevants de la identitat del sacerdot: la santedat sacerdotal com a do i tasca, les virtuts humanes, el fonament de la humilitat, la caritat pastoral i la fraternitat sacerdotal.
“Sant Josepmaria –va assenyalar– va voler identificar-se amb Crist, ser el mateix Crist en l’exercici del ministeri sacerdotal i en tota la seva existència. D’aquí la seva vida d’oració, la seva celebració pausada de la Missa, la seva ‘necessitat’ de romandre llargues estades al costat del Sagrari; i, al mateix temps, la seva urgència per buscar a les ànimes, per conduir-les, en Crist, per camins de santedat”.
Va destacar la caritat pastoral com una de les virtuts importants per al sacerdot, posant com a exemple “sant Josepmaria, en els seus recorreguts pels barris extrems del Madrid dels anys 20 i 30, en contacte constant amb la pobresa i la malaltia, atenent els moribunds, confortant els malalts, il·lustrant els nens i els adults amb la doctrina cristiana. Així va gastar la seva existència fins a l’última jornada: sempre pendent dels altres, propers i llunyans, coneguts i desconeguts: pregava i se sacrificava gustosament per totes les ànimes, sense excepció”.