L'acte, organitzat per l'associació de pares de La Vall i de La Farga (Valldoreix), tots dos de la Institució Familiar d'Educació, es va centrar en l'anàlisi dels ensenyaments del beat Josepmaria Escrivà que són aplicables a la tasca educativa que es fa en l'àmbit familiar. Hi van sortir diverses claus per a la consecució d'una vida feliç. "El creixement amorós de les virtuts permet dur una vida plena, viure 'a tope', ser feliços –deia un conferenciant-, i les virtuts genuïnes ens ensenyen a descobrir i gaudir els béns de més categoria, els únics que són capaços de generar en nosaltres un goig definitiu".
Per a Tomàs Melendo, catedràtic de Pedagogia, els escrits i la predicació del fundador de l'Opus Dei sobre aquest aspecte van ser "clarividents". Per explicar aquesta tesi, va recordar unes paraules publicades a 'Forja', que resumeixen aquest pensament: "Cada vegada n'estic més convençut: la felicitat del Cel és per als que saben ser feliços a la terra".
Una altra qüestió tractada va ser l'amor. "En la vida i en la doctrina del beat Josepmaria, es va dir, hi ha una paraula que es repeteix per damunt de tota la resta: 'amor'. N'hi ha prou de fer un cop d'ull al més conegut dels seus llibres per veure-ho. El primer punt de 'Camí' comença així: 'Que la teva vida no sigui una vida estèril. -Sigues útil. -Deixa rastre. -Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor'. I el que tanca aquesta obra, el 999, resumeix: '¿Que quin és el secret de la perseverança? L'Amor. -Enamora't, i no «el» deixaràs'."
Melendo recordava també que, segons Escrivà, "el que confereix a una tasca humana qualsevol la dignitat radical que té és l'amor amb el qual es fa", i que aquesta és una idea amb la qual va contribuir decisivament a fer que la feina sigui considerada ara una activitat més digna que no ho era abans.
En aquest sentit, hi ha textos de la seva predicació que han obert noves perspectives a molts cristians: "Convé no oblidar, per tant, que aquesta dignitat del treball està fonamentada en l'Amor. El gran privilegi de l'home és poder estimar, transcendint així l'efímer i el que és transitori. Pot estimar les altres criatures, dir un tu i un jo plens de sentit. I pot estimar Déu, que ens obre les portes del cel, que ens fa membres de la seva família, que ens autoritza a parlar-li també de tu a Tu, cara a cara. Per això l'home no ha de limitar-se a fer coses, a construir objectes. El treball neix de l'amor, manifesta l'amor, s'ordena a l'amor". ('És Crist que passa', n. 48).