"Plorant com una magdalena vaig començar a demanar al papa Joan XXIII (que havia mort amb fama de santedat feia quatre anys) que el meu fill visqués i que quedés sa. Eren prop de les dues de la tarda", recorda 34 anys després María Dolores García. "A les set del vespre va arribar un pediatre que havíem fet cridar. I em va dir: 'El seu marit m'havia explicat que tenien el fill molt malament, però jo me l'he trobat com el peix a l'aigua.' I va afegir que ja ens el podíem endur a casa."

Juan Romero, alt i prim, enginyer, el quart de sis fills, és de l'Opus Dei des dels 18 anys. Ara fa poc, ha estat fent cua amb els pares a la plaça de Sant Pere de Roma per agrair al "Papa bo" la seva curació. I també per demanar-li ajuda per emprendre el camí que Juan té al davant, ja que sembla com si hi hagués amb el beat Angelo Roncalli un doble lligam.

"En efecte, -explica somrient- quan em van dir que seria ordenat de prevere el 2 de juny d'aquest any vaig recordar que coincidia amb la vigília de l'aniversari de la mort del Papa que m'havia fet reviure quan vaig néixer i em moria; però no m'esperava que fos també el dia de la col·locació de les sagrades restes mortals a la basílica de Sant Pere. Quan m'ho van dir, vaig pensar que el beat papa Joan i el beat Josepmaria, fundador de l'Opus Dei, s'havien posat d'acord perquè m'ordenés sacerdot justament aquests dies".

"En cert sentit -afegeix la mare- ha estat sempre sota la protecció de Joan XXIII. Aquest Papa l'he tingut sempre present. En l'època que li vaig demanar per la vida del meu fill, havia passat poc temps des de la mort i arreu del món es pensava que seria declarat sant de seguida. Per això em va sortir de manera ben espontània allò d'adreçar-m'hi quan em van dir que el fill no sobreviuria. I després del 'miracle' era obvi que el nom del nostre fill havia de ser Juan".

Mbr / AdnKronos