L'entrevista publicada a El Debate el 27 de maig de 2026 recull les reflexions del sacerdot català Ferran Puig (Terrassa, 1968). Puig va ser elegit el 2024 com a rector de la Universitat Pontifícia de la Santa Creu (PUSC) a Roma.
Resum dels punts clau de l'entrevista
- La fi de l'època de la cristiandat: Puig afirma que s'ha d'acceptar que ja no vivim en una societat on les categories socials i la cultura siguin essencialment cristianes. Demana als catòlics que abandonin la “nostàlgia” per aquest passat, ja que l'interlocutor actual sovint té prejudicis o no manifesta interès pel missatge religiós.
- El cristià com a agent cultural: Basant-se en el pensament de Joan Pau II, sosté que la fe ha d'influir en la cultura i en les relacions quotidianes (des de l'àmbit familiar i laboral fins a fenòmens globals com les sèries de televisió). Per tant, els cristians han de donar testimoni i participar activament en la construcció de la nova cultura, sense deixar-ho en mans d'altres.
- La missió de la universitat i l'«analfabetisme religiós»: El rector afirma que els centres no només han de buscar la formació professional o servir el mercat. Defensa que la universitat ha de ser un lloc per plantejar grans preguntes humanes i transcendents. En aquest sentit, adverteix que el creixement de l'analfabetisme religiós entre els joves es tradueix en una manca de respostes a les qüestions profundes de la humanitat.
- Una tercera via en la «batalla cultural»: Davant la polarització actual, Puig proposa una via intermèdia entre dues actituds comunes en el catolicisme: el tancament passiu en un “gueto” o l'agressivitat destructiva de la batalla cultural. Advoca per un diàleg profund, sense complexos i sense renunciar als principis propis, que permeti trobar savieses comunes amb els no-creients i combatre junts les “barbàries”.
- Recepció de la intel·ligència artificial (IA): Preguntat per la recent encíclica del Papa Lleó XIV, Magnifica humanitas, dedicada a la intel·ligència artificial, Puig augura que serà una guia positiva cap al progrés tecnològic que respecti la dignitat humana. Assenyala que les universitats s'han d'adaptar i repensar l'acte educatiu davant d'aquest canvi de paradigma, un repte que considera també cultural i evangelitzador.
Accedeix a l'entrevista original a El Debate