L'Opus Dei està embarcat en un autèntic “viatge”, convidat pel Papa, per redescobrir la frescor i la força dels seus orígens. En aquest viatge, què està sortint a la llum?
A totes les nacions on l'Opus Dei és present tenen lloc les anomenades “assemblees regionals”, que se celebren cada deu anys. Són moments preciosos de diàleg i de reflexió. Hom descobreix el desig d'anar al que és essencial, al carisma, trobant la manera de viure'l i comunicar-lo millor en les circumstàncies actuals. Per exemple, una qüestió que emergeix d'aquestes assemblees és el desig de fonamentar cada cop més la tasca apostòlica de l'Obra en l'amistat sincera i la transformació del cor, abans que en estructures, obres o activitats.
El mètode que ha assenyalat per a aquesta reflexió és una àmplia consulta en què estan participant tots els membres de l'Opus Dei i també altres persones que no formen part de la Prelatura. Ens pot explicar les raons per les quals, en clau sinodal, s'ha inclinat per aquesta opció?
Com l'Església en conjunt, l'Opus Dei és família, i quan una família ha de prendre una decisió important (reptes o prioritats) s'escolta tothom. Ens vam posar en contacte amb la Secretaria del Sínode, que ens va animar a viure les assemblees regionals de la Prelatura com a moment especial d'escolta. Cada assemblea ha tingut moments de trobada a escala local, amb grups de discussió, qüestionaris, intercanvis intergeneracionals. Aquest procés ha sigut simultani a la participació de molts membres de l'Opus Dei en les fases diocesanes del Sínode sobre la sinodalitat a les seves diòcesis respectives.
L'Opus Dei s'encamina també cap al centenari de la seva fundació: quins passos estan previstos i què s'espera d'aquesta llarga preparació?
En els anys que precedeixen el centenari, ens volem interrogar sobre les necessitats i els reptes de l'Església i del món. Volem aprofundir en la nostra identitat i estudiar com pot contribuir l'Obra a la santificació de la vida quotidiana a través del seu carisma. En aquest temps, doncs, mirarem el conjunt del nostre horitzó apostòlic (l'Església i el món) i la part cap a dins (l'Obra), amb l'esperança que les dues mirades convergeixin en un moment de gràcia. Quan penso en el centenari de l'Opus Dei, em ve al cap una pregària que el beat Àlvar dirigia personalment al Senyor: «Gràcies, perdona'm, ajuda'm més». En cert sentit, en el moment actual tots hauríem de viure aquesta aspiració.
Com va la revisió dels Estatuts?
Com deia el Papa, es tracta que els ajustaments preservin el carisma i la naturalesa de l'Opus Dei, sense encotillar-lo ni ofegar-lo: per exemple, subratllant-ne el caràcter secular i el fet que més del 98% dels membres són laics, homes i dones que viuen la vocació al carrer, a la família, a la feina. Per això, s'estan mantenint una sèrie de reunions entre representants del Dicasteri del Clergat i quatre canonistes de l'Opus Dei, tres professors i una professora. Com que estem encara enmig d'aquest procés, no en puc donar més detalls. Però us puc assegurar que els treballs s'estan desenvolupant en un clima de diàleg i confiança.
La secularitat, tan característica de l'Opus Dei, amb la idea central de la santificació del treball i de la vida quotidiana, és un dels trets més importants de l'Església a tot el postconcili: és com si el “tresor” de l'Obra s'hagués convertit en patrimoni de tota la catolicitat. Aquest tret, tan important en el seu esperit, avui diu alguna cosa nova a l'Opus Dei?
Recordo que el dia de la canonització de sant Josepmaria, un conegut dirigent sindical de Polònia va dir als periodistes que, com a representant dels treballadors, se sentia de festa perquè tenien un nou “sant patró”. En realitat, la santificació del treball és un tresor que Jesús ens va mostrar durant els trenta anys de la seva vida oculta, treballant i mantenint així la família. Sant Josepmaria ho recordava amb especial força. Avui, de tota manera, encara que aquest missatge hagi esdevingut patrimoni de tota l'Església, queda molt per fer per redescobrir el paper fonamental dels laics, la seva responsabilitat eclesial i les seves possibilitats infinites d'evangelització de la societat.
Laics són gairebé tots els membres de l'Opus Dei, que estan, per tant, immersos en les realitats del món, atents al que passa, des de les grans ferides de la humanitat fins a les noves oportunitats que s'obren. Com participa l'Obra en els canvis i els patiments del nostre temps?
Les guerres en curs, el problema de la soledat i de la pobresa i, en general, el patiment de tantes persones no poden quedar-se en notícies d'actualitat, sinó que hi han d'implicar tothom. En les catequesis a Sud-amèrica, sant Josepmaria va animar milers de persones a tenir un cor gran, imitant Crist a la creu, que tenia els braços oberts per acollir tothom, sense distinció. Així, cada membre de l'Obra haurà d'actuar per alleujar el patiment, portant l'amor de Déu als racons més apartats de la societat. Déu confia a tots els batejats la tasca divina de construir el món (la família, el barri, el progrés, les arts, el lleure) com a fills seus.
Secularitat significa també estar preparat per afrontar nous reptes: què espera dels membres de l'Obra i què veu sorgir al món per iniciativa seva?
Les iniciatives dels membres s'adapten i sorgeixen en funció de les noves necessitats. Per exemple, a Madrid ha nascut l'hospital Laguna per atendre malalts terminals; persones de l'Obra amb els seus amics a Colòmbia han creat un grup per donar suport als presos; sento parlar d'altres membres de l'Opus Dei a països de l'Est d'Europa que acullen famílies víctimes de la guerra; també em dona especial alegria una iniciativa de famílies que ajuden altres famílies a viure cristianament, sent un suport les unes per a les altres i estenent aquesta ajuda a altres amics, a altres matrimonis... Són alguns exemples de com combatre la pobresa material i espiritual, que ens recorden el que sant Josepmaria va fer des del principi amb els malalts i necessitats al Madrid dels anys trenta del segle passat, intentant implicar els primers joves que el seguien. Però la resposta als nous reptes socials es concreta especialment a través de la feina professional, tractant de generar relacions de justícia —condicions laborals, pagament d'impostos...—, de servei, d'amistat. La dimensió social del cristià, encara que amb diferents manifestacions, ens ha d'interpel·lar a tots per intentar transformar la nostra vida en donació, en sembra de pau i alegria.
Escrivà recordava sovint als seus fills espirituals el deure de «servir l'Església com l'Església vol ser servida»: quina lectura fa avui d'aquesta famosa frase seva?
Jo diria que el significat no ha canviat des del dia que va ser pronunciada: l'amor a l'Església i al Papa és a l'ADN del missatge de sant Josepmaria. Des d'un punt de vista pràctic, això es tradueix a ajudar com més eficaçment millor les diòcesis on viuen i a les quals pertanyen els membres de l'Opus Dei. Per exemple, hi ha molts laics que col·laboren activament en catequesi o cursos prematrimonials a les seves parròquies, en iniciatives de servei com Càritas, en activitats amb joves, etc. De la mateixa manera, rebo moltes peticions de bisbes diocesans perquè tal o tal altre sacerdot col·labori en una parròquia, en un hospital, en un determinat servei a la diòcesi. Sempre que és possible, estem encantats de col·laborar-hi.
Què indica avui una iniciativa típicament laical com les escoles del grup FAES (Famiglia i Scuola: Família i Escola), en què participen persones vinculades a l'Obra i molts dels seus amics, també no-creients?
Cinquanta anys d'aquesta institució són un patrimoni important al servei de la família en l'educació dels fills. Me n'alegro d'aquesta fita i animo les famílies a seguir per aquest camí, amb aquesta simpatia i capacitat resolutiva tan típiques dels italians.