A les portes d'un moment històric, l'Opus Dei es prepara per celebrar el seu primer centenari amb la mirada posada en el futur i els peus arrelats en la quotidianitat. En aquesta entrevista exclusiva, Claudio Caruso conversa amb el prelat de l'Obra, Mons. Fernando Ocáriz, en un diàleg profund que recorre els reptes de la família contemporània, el veritable impacte de la institució en els seus primers cent anys de vida i la vitalitat de l'Església en continents com l'africà.
Amb una calidesa propera i una visió marcadament sobrenatural, Mons. Fernando analitza a més el profund significat de la pròxima i històrica visita del Papa Lleó a Espanya sota el lema «Alça la mirada». Una conversa imprescindible per comprendre com el missatge de sant Josepmaria —trobar Déu en la feina, el descans i les relacions diàries— continua sent una resposta vibrant i transformadora per als reptes de la societat actual.
«La meva il·lusió per als anys vinents és que l'Obra sigui una gran catequesi per ajudar a fer realitat la santedat en la vida de cada dia».
Sant Josepmaria va néixer en una família practicant. Va començar el seu apostolat entre joves, molts d'ells provinents de famílies catòliques. Però durant la seva vida l'Obra es va desenvolupar en altres països, on la realitat era diferent. I parlava fins i tot de l'apostolat “ad fidem”. Què veu com a clau en l'apostolat en ambients on la família no només no aporta gaire a la fe, sinó que fins i tot està desmembrada? En aquest sentit, com es podrien impulsar en la societat les famílies com a “llars lluminoses i alegres”, com deia sant Josepmaria?
Des del primer moment, sant Josepmaria va donar una gran importància a l'amistat com un lloc privilegiat d'evangelització, ja que és allà on compartim l'evangeli de cor a cor. En aquests vincles d'amistat, la fe es va expandint a les famílies, als col·legues, als veïns… i obre horitzons nous a cadascú. Així imaginava el paper dels primers cristians, que mostraven amb naturalitat la seva amistat amb Crist a través d'una alegria encomanadissa. I això continua vigent.
La trobada amb Jesús posa els fonaments per construir el propi projecte de vida: ajuda a creure en l'amor per sempre, reconeix en els fills una benedicció, dona forces per cuidar els grans i els malalts. Les famílies cristianes estan cridades també a ajudar moltes altres famílies.
Sant Josepmaria deia que l'Obra hi és per servir l'Església, quin considera que és el principal servei que ha prestat l'Obra a l'Església en aquests primers cent anys?
La principal aportació de l'Opus Dei està connectada amb l'essència de l'esperit que Déu va voler difondre a través de l'Obra, des de 1928: una multitud de persones que volen estimar Déu en el seu dia a dia, buscant la manera que l'Evangeli impregni de sentit la feina i el descans, les relacions amb els parents i col·legues, contribuint a humanitzar –i cristianitzar– els petits i grans patiments de la vida, així com les alegries i els reptes que se'ls presentin, transformant la tasca quotidiana en un servei generós, una sembra de pau i alegria cristianes en tots els ambients.
Resultaria més fàcil enfocar aquesta pregunta des dels projectes institucionals i assenyalar la inspiració que el missatge de l'Opus Dei ha tingut per a tantes iniciatives educatives, formatives, solidàries i assistencials en molts llocs del món. Es podrien posar exemples variats, com ara l’Strathmore College de Kenya, el primer col·legi interracial d'Àfrica, que va començar el 1961 impulsat per l'esperit de sant Josepmaria; centres de formació professional a Sud-amèrica, una escola de direcció a Mèxic o un col·legi major a Espanya. Estant a Roma, és coneguda la tasca de la Pontificia Università della Santa Croce, un centre d'estudis eclesiàstics que ha format estudiants de 129 països procedents de més de 1.200 diòcesis.
Tanmateix, sense restar valor a això, m'ha omplert d'agraïment tornar a constatar –després d'escoltar més de 50.000 veus de 70 països– que el camí més fidel per servir l'Església des del nostre esperit és identificar-se de tal manera amb Crist que tinguem els seus mateixos sentiments per no ser indiferents a les vicissituds del nostre món i implicar la mateixa vida a donar resposta a les il·lusions i necessitats de tothom.
Els cent anys de l'Obra són un moment d'acció de gràcies, de reflexió i de mirar cap endavant: com veu l'Obra projectada en els pròxims anys?
La meva il·lusió per als anys vinents és que el centenari de la fundació de l'Opus Dei sigui una ocasió perquè cadascuna i cadascun es renovi interiorment, i des d'aquesta renovació interior –que implica també reconèixer els errors i rectificar– puguem servir millor Déu, l'Església i totes les persones, inspirant la transformació del món segons el cor de Crist.
Que hi hagi persones de l'Opus Dei darrere d'aquestes famílies unides perquè s'han sabut demanar perdó. Que hi hagi periodistes que diuen la veritat, docents compromesos a ensenyar amb humilitat i valentia; avis alegres i joves solidaris; matrimonis que inspiren els fills en la fe; malalts que porten els dolors amb serenitat; metges que tracten els pacients amb humanitat, i enginyers que inverteixen el millor saber fer a solucionar els problemes dels més vulnerables, encara que no sigui el negoci més rendible. Aquesta és la meva il·lusió per als pròxims anys: que l'Obra sigui una gran catequesi per ajudar a fer realitat la santedat en la vida de cada dia i contribuir a “que l'amor i la llibertat de Crist presideixin totes les manifestacions de la vida moderna” (Sant Josepmaria, Solc, núm. 302).
El Papa ha fet un viatge a l’Àfrica, per diversos països durant deu dies. Quins han estat per a vostè els temes principals d'aquesta visita?
L'intens viatge apostòlic de deu dies per Algèria, Camerun, Angola i Guinea Equatorial ha estat una eloqüent manifestació de la sol·licitud del Papa i de l'Església per tot el gènere humà i, de manera particular, pel continent africà, una terra d'esperances i reptes igualment grans. Alhora, és una oportunitat per renovar la gratitud, l'afecte filial i l'oració constant pels fruits del pontificat.
En cada viatge, el Sant Pare és un testimoni de l'Evangeli i de la proximitat de Déu amb les persones que el reben. Ha reiterat el missatge de pau i reconciliació com a resposta cristiana als conflictes. La seva peregrinació a la terra de sant Agustí ens revela la seva pròpia identitat com a fill espiritual del sant d'Hipona i ens convida a buscar en Jesucrist les respostes per a les nostres inquietuds existencials.
Les multitudinàries i alegres celebracions litúrgiques –com la commovedora missa de cloenda a Malabo– demostren que l'Església a l’Àfrica desborda vitalitat. El Papa ens ha recordat a tots que aquest continent és un autèntic pulmó espiritual i un tresor de fe per a tot el món.
I què espera l'Obra dels apostolats en aquest continent?
La resposta breu és que n'esperem moltíssim, tant en projectes de formació com en fidelitat personal a Jesucrist. Els dos sentits són importants, però a l'Opus Dei donem una importància primària a l'espontaneïtat apostòlica de cadascú, a la seva iniciativa lliure i responsable, guiada per l'Esperit Sant.
Sant Josepmaria estimava entranyablement l'Àfrica, amb la seva gran varietat de cultures i de pobles, i entreveia el bé immens que els seus homes i dones aportarien a la societat i a l'edificació de l'Església. Ens convidava freqüentment a somiar amb grans ideals. El que més m'il·lusiona de la tasca de l'Opus Dei a l'Àfrica és la vida dels africans que viuen l'esperit de l'Obra.
L'Opus Dei no és a l'Àfrica com una cosa externa, sinó que des de fa gairebé 70 anys hi ha africans de diferents països que viuen l'esperit de l'Opus Dei, amb el seu propi estil, en la seva pròpia realitat. L'Opus Dei és africà perquè és catòlic, universal, com el missatge de l'Evangeli. I ja estem veient com l'Opus Dei s'expandeix des de l'Àfrica cap a altres llocs del món, portant un testimoni vibrant de fe i d'alegria.
El pròxim mes de juny el Papa Lleó visitarà per primera vegada Espanya, com creu que ens hem de preparar per a aquest esdeveniment al país de naixement de l'Obra?
El lema del viatge – “Alça la mirada” – és una invitació a mirar la nostra realitat sortint de les lògiques humanes, i entrant en aquesta visió sobrenatural que ens dona l'amor de Déu. Acostant-nos a Ell en els necessitats, amb gestos i obres de misericòrdia, preparem el cor per rebre Jesús en ells: “tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25, 40).
Sant Josepmaria anomenava el Papa, evocant santa Caterina de Siena, el “dolç Crist a la terra”. Una altra manera primordial de preparar-se per rebre la visita del Sant Pare és pregant per la seva persona i pels fruits del viatge, perquè els cors de tothom estiguin oberts a escoltar-ne les paraules, rebre-les amb devoció i, després, fer-ne ressò a tots els racons de la societat.
La fe cristiana té grans implicacions socials i això sol ser present en un viatge d'un Romà Pontífex, que és també un viatge d'Estat. Però, el més principal, el més central és que el Papa ens ajuda a trobar-nos amb Jesucrist. Només en Jesucrist i amb Jesucrist la vida té sentit i els desafiaments de la humanitat es poden mirar amb esperança.