«La llibertat és la possibilitat de correspondre a la crida de Déu»

El barceloní Àlvaro Tintoré Espuny va rebre l'ordenació sacerdotal el passat mes de maig a Roma. "De moment estic intentant respondre els centenars de missatges d'enhorabona que he rebut i "baixar" del núvol", comenta.

Mn. Álvaro Tintoré rep l'abraçada de Mons. Gänswein que fou l'encarregat de presidir la cerimònia

De Barcelona a Londres, després Roma i aviat cap a Granada. És el viatge de Mn. Álvaro Tintoré seguint el camí que Déu li anava mostrant. A Barcelona va néixer i estudiar, alumni de l'escola Viaró i alumni de Dret per Esade. Inicià l'etapa professional com advocat a Anglaterra (2001-2005) i va ser subdirector de la residència d'Estudiants Netherhall House (2005-2017). Els darrers anys ha fet els estudis a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu (Roma).

Com ja va compartir arran de l'ordenació diaconal "Déu mai no deixa de cridar. Hem de saber descobrir la proximitat de Crist a la nostra vida i transmetre aquesta trobada als altres. Si un s'obre a l'acció de Crist, un dia se't fica en la teva vida i quan te n'adones..."

Quin paper creu que ha de tenir el sacerdot avui?

El paper del sacerdot continua sent el mateix d'ahir i de sempre: fer present Crist entre els homes i les dones del seu temps. El sacerdot ho fa principalment per mitjà de la predicació de la Paraula de Déu i l'administració dels sagraments. Igualment, la mera figura del sacerdot, ministre de Crist i de l'Església, és testimoni de la presència de Crist entre els seus germans i germanes. Per això, és important que el sacerdot d'avui surti a l'encontre de les persones i acompanyi les ànimes manifestant sempre l'afecte, l'alegria i la misericòrdia de Déu.

Que Déu ens cridi personalment i ens convidi a seguir-lo, ¿interpel·la i activa la nostra llibertat o la limita?

Déu es pren seriosament la nostra llibertat encara que això suposi la possibilitat que els seus plans siguin rebutjats.

Sempre m'ha fascinat la història del jove ric de l'evangeli. Crist en la seva divinitat sabia que aquell jove no anava a correspondre a la crida, però no per això deixà de complir els plans del Pare i de cridar-lo.

La història mateixa de la salvació és la història d'un Déu que ha de reinventar els seus plans un cop i un altre per sortir a la trobada del seu poble que no arriba a descobrir el do de Déu. Això que va passar amb el poble d'Israel, pot ocórrer, i de fet ocorre, en la vida de tantes persones. Però Déu no es rendeix i continua cridant a cadascun.

En aquest sentit, la crida de Déu és una invitació a una relació amb Ell que requereix i pressuposa la lliure correspondència de l'home. La llibertat és la possibilitat de correspondre a la crida de Déu qui lluny de limitar-la ens permet actualitzar-la i trobar-ne l'autèntic sentit.

Com poden ajudar els sacerdots de la Prelatura a l'Església cada vegada millor? Com els laics podem ajudar els sacerdots a ser millors sacerdots?

Com deia sant Josepmaria, l'Obra existeix per servir l'Església com l'Església vol ser servida. Crec que s'està fent un esforç perquè els sacerdots de l'Obra, sense descurar les tasques pastorals particulars i pròpies, estiguin cada vegada més inserits en les diòcesis on treballen. No obstant això, en última instància, és tasca del sacerdot de la Prelatura difondre i fer que altres difonguin el missatge de la crida universal a la santedat i a l'apostolat, particularment a través de la santificació de la feina. L'actualització i difusió d'aquest missatge i espiritualitat és la manera com els sacerdots de l'Obra poden ajudar a l'Església.

La cooperació entre laics i preveres és fonamental per poder difondre el missatge de Crist en la societat actual. A més de sostenir-nos amb les seves pregàries i afecte, és important que descobreixin i realitzin la seva funció específica dins de l'Església.

Ja té data i lloc per a la Missa Nova? Sap on anirà un cop ordenat?

M'agradaria celebrar una Primera Missa a Londres i una a Barcelona al setembre o octubre, però encara no m'ha donat la vida per planejar i fixar el dia. De moment estic intentant respondre als centenars de missatges d'enhorabona que he rebut i "baixar" del núvol.

Ben aviat me'n vaig de pràctiques a Granada uns mesos. Després tornaré a algun lloc del Regne Unit. Encara no sé a quin. Tot dependrà d'on calgui un nou sacerdot.