Dormició i Assumpció de la Mare de Déu
La Mare de Déu, va ser portada en cos i ànima al costat del seu Fill per sempre.
Evangeli de la solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria
Evangeli i comentari en la solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria.
Vídeo: l’amor a la Mare de Déu
Sant Josepmaria Escrivà aconsellava acostar-se a l’amor de la Mare de Déu. (2 minuts)
Àudio: La Verge Santa, causa de la nostra alegria
Homilia de sant Josepmaria “La Verge Santa, causa de la nostra alegria” publicada a És Crist que passa. (30 minuts).
Textos de sant Josepmaria
Assumpta est Maria in coelum: gaudent angeli! —Maria ha estat portada per Déu, en cos i ànima, als cels: i els Àngels se n’alegren!
Així canta l’Església. ―I així, amb aquest clam de joia, comencem la contemplació en aquesta dena del Sant Rosari:
S’ha adormit, la Mare de Déu. Entorn del seu llit els dotze apòstols. ―Maties reemplaça Judes.
I nosaltres, per gràcia que tots respecten, també som al seu costat.
Però Jesús vol tenir la seva Mare, en cos i ànima, a la Glòria. ―I la Cort celestial desplega tota la seva pompa, per tal d’obsequiar la Senyora. ―Tu i jo ―infants, al capdavall― agafem la vora de l’esplèndid mantell blau de la Verge, i així podem contemplar aquella meravella.
La Trinitat beatíssima rep i curulla d’honors la Filla, Mare i Esposa de Déu… ―I és tan gran la majestat de la Senyora, que fa que els Àngels es preguntin: Qui és Aquesta? (Sant Rosari, 4rt misteri gloriós).
***
“Pensa en Santa Maria, la plena de gràcia, Filla de Déu Pare, Mare de Déu Fill, Esposa de Déu Esperit Sant: en el seu Cor hi cap la humanitat sencera sense diferències ni discriminacions. Cada un és el seu fill, la seva filla.” (Solc, 801).
***
Assumpta est Maria in cœlum, gaudent angeli. Déu s’ha endut Maria al cel, en cos i ànima. Hi ha alegria entre els àngels i entre els homes. ¿Per què aquest goig íntim que avui veiem, amb el cor que sembla que vulgui saltar del pit, amb l’ànima inundada de pau? Perquè celebrem la glorificació de la nostra Mare i és natural que els seus fills sentim una joia especial, en veure com l’honora la Trinitat Beatíssima.
Crist, el seu Fill santíssim, el nostre germà, ens la donà per Mare en el Calvari, quan va dir a sant Joan: heus aquí la teva Mare. I nosaltres la rebem, amb el deixeble amat, en aquell moment de desconsol immens. Santa Maria ens va acollir en el dolor quan s’acomplí l’antiga profecia: i una espasa traspassarà la teva ànima. Tots som els seus fills; ella és Mare de la humanitat entera. I ara, la humanitat commemora la seva Assumpció inefable: Maria puja al cel, filla de Déu Pare, mare de Déu Fill, esposa de Déu Esperit Sant. Més que Ella, només Déu. (És Crist que passa, 171)
***
La festa de l’Assumpció de Nostra Senyora ens proposa la realitat d’aquesta esperança joiosa. Encara som peregrins, però la Nostra Mare ens ha precedit i ja ens assenyala la fi de la sendera: ens repeteix que és possible d’arribar-hi i que, si som fidels, hi arribarem. Perquè la Verge Santíssima no és tan solament el nostre exemple: és l’auxili dels cristians. I davant la nostra petició —Monstra te esse Matrem—, no sap negar-se ni s’hi vol negar a tenir cura dels seus fills amb sol·licitud maternal. (És Crist que passa, 177)
***
Quan s’ha produït la desbandada apostòlica i el poble enfurit es trenca la gola en odi contra Jesucrist, Santa Maria segueix de la vora el seu Fill pels carrers de Jerusalem. No l’espanta el clamor de la multitud, ni deixa d’acompanyar el Redemptor mentre tots els del seguici, en l’anonimat, es tornen covardament valents per maltractar Crist.
Invoca-la amb força: Virgo fidelis! —¡Verge Fidel!, i demana-li que els qui ens diem amics de Déu ho siguem de debò i a tota hora. (Solc, 51)