La trobada va ser el 15 de juny a Hollyburn Country Club (als afores de Vancouver) i hi van assistir unes dues-centes persones. Va dirigir els actes David Neima, un conegut oftalmòleg de Vancouver, impulsor de diverses iniciatives educatives i sanitàries en el Tercer Món.
Després dels mots de benvinguda, Neima va presentar els dos primers ponents, provinents dels EUA. Cecilia i Thomas Royals, de Chevy Chase (Maryland) van tractar la qüestió sempre difícil de la distribució del temps entre la vida professional i la vida familiar, i van explicar experiències sobre aquest seriós problema de la vida moderna. Cecilia Royals, presidenta del National Institute of Womanhood (Institut Nacional de la Dona dels EUA), ha participat a les conferències del Caire i Beijing organitzades per les Nacions Unides, i ha defensat al Senat i en diversos comitès del Congrés dels Estats Units els drets i el benestar de la dona. Ha fet també nombroses conferències sobre la família, l'educació i la societat.
En la seva intervenció, Cecilia Royals va analitzar allò que per ella són el paradigma del treball i el paradigma de la família, i va proposar “un paradigma integrat", que tingui en compte els talents i les aspiracions de les persones i les necessitats i obligacions de la família i la comunitat. Va remarcar la conveniència que la dona sigui “una creadora de llar", més que no pas “una dona a la llar". Aquesta “creació de llar" és responsabilitat de tots els membres de la família, però no sols de la família –nucli fundacional de la societat– sinó de tota la societat.
Thomas Royals, el marit, és adjunt a la direcció de The Heights High School, una escola de Washington DC, i va parlar del paper del pare en l'educació dels fills.
La doctora Theresa Tomory va intervenir tot seguit. Ella i el seu marit són d'un grup de pares que van fundar una escola, Hawthorn School, a Toronto. Tomory va fer una exposició sobre el que deia el beat Josepmaria Escrivà de les obligacions i responsabilitats dels pares en l'educació dels fills. Va remarcar el fet que l'educació comença a la família, i recordava, amb paraules del fundador de l'Opus Dei, que el matrimoni és un camí volgut per Déu. Explicava com el beat Josepmaria animava les famílies a promoure escoles, sent conscients que l'escola, després de la família, és la segona comunitat educativa. La doctora Tomory va acabar l'exposició amb la història dels començaments de Hawthorn, els seus objectius i el seu ideari.
Kathleen i John Higgins van parlar sobre la comunicació familiar, i van explicar que el beat Josepmaria els havia ajudat en aquest punt a ser més bons pares i a conquistar l'amistat dels fills.
Una història commovedora
Cecilia Royals va tornar a intervenir per cloure la trobada, amb un testimoni personal sobre el missatge de Josepmaria Escrivà en la seva vida, que va concretar en tres punts: la valoració del temps com un tresor, la necessitat d'estimar la voluntat de Déu, i la importància de les coses petites.
Va explicar una història commovedora: el relat de la malaltia que va portar el seu fill al caire de la mort. Va estar tan malament que ella fins i tot li va fer entendre que en qualsevol moment se'n podia anar al cel.
Una altra vegada, com si tingués una premonició, just abans del naixement d'una nena, es va sentir obligada per dins a repetir unes paraules del fundador de l'Opus Dei: «Estàs patint una gran tribulació? –Tens contradiccions? Digues, molt a poc a poc, com assaborint-la, aquesta oració ferma i viril: “Faci's, compleixi's, sigui lloada i eternament exalçada la justíssima i amabilíssima Voluntat de Déu, sobre totes les coses. –Amén. –Amén." Jo t'asseguro que aconseguiràs la pau.» (“Camí", 691). I, en efecte, la nena va néixer amb síndrome de Down, però, deia Royals, en dir aquelles paraules «em vaig quedar amb molta pau».
Durant la jornada també es va projectar el vídeo “The joyful of the holiness", i hi havia una exposició sobre la vida i les obres de Josepmaria Escrivà, amb tots els escrits publicats del fundador de l'Opus Dei.