En la tertúlia del dia 5, amb més de 7.000 persones, va animar els assistents a "ser catòlics amb fets. Quan passeu per davant d'una Església, detingueu-vos uns minuts amb Jesucrist. Crist us acompanyarà en el moment del dolor, del treball, de la solitud”.

A més, va incidir en la importància que la família reparteixi les tasques domèstiques: "Jesús us ajudarà a atendre tots, a ser responsables en el treball, a arribar a casa cansats i no deixar-vos dur per l'egoisme sinó a ser generosos i escoltar amb paciència els fills, a l'espòs o l'esposa”.

"Crist -va prosseguir- vol viure en les vostres cases, en la vostra família. No li tanqueu les portes! No el deixeu sol! Si el tracteu, sereu més bons pares, més bons germans, més bons estudiants, més bons treballadors. Tot el que feu millorarà perquè Crist estarà present en la vostra vida corrent. Ell ens donarà la pau, i nosaltres podrem transmetre-la a uns altres. Els vostres amics, de vegades, no us escoltaran; però en altres ocasions us diran: escolta, tu per què estàs sempre alegre?”.

També es va referir a "aquesta ximpleria mastodóntica que l’Opus Dei és per a rics. L’Opus Dei és per a tots, per a rics i per a pobres, que són la majoria, i hi ha alguns que són més pobres que les rates; per als sans i els malalts; per a ancians i joves, per a treballadors i intel·lectuals. L’Opus Dei és per a tots aquells a qui el Senyor els demana que tinguin la generositat de posar la seva vida al servei dels altres”.

El Prelat va sembrar el seu discurs d'anècdotes que divertiren els assistents i van il·lustrar amb exemples els missatges cristians que anava suggerint. Un assistent, conductor d'autobús urbà en la ciutat i membre de l’Opus Dei, va demanar consell sobre com millorar el seu treball: "Des del teu lloc de conductor -va respondre el Prelat- has de transmetre alegria i pau. Ofereix a Déu el teu treball, també quan estiguis cansat, i resa pels que pugin a l'autobús”.

Una dona de Valladolid, mare de cinc fills, li va preguntar sobre l'alegria de tenir una família nombrosa: ”Els fills són una mostra de confiança de Déu cap als pares -va dir el Prelat-. No tingueu por als fills. I si Déu no us els envia, és també una benedicció, perquè podreu dedicar-vos a altres tasques de servei”.

En la tertúlia, un grup de joves va interpretar una versió de la cançó castellana 'Tan buen ganadico' i un grup de nenes i nens li van lliurar uns regals.

Més endavant, va parlar dels col·legis i el seu paper en l'educació dels nens. Dirigint-se als pares, va dir: “Teniu el dret i el deure d’intervenir en l'educació dels vostres fills. Sigueu amics dels vostres fills, que us puguin contar sense por els seus problemes. Preocupeu-vos perquè creixin forts físicament, però també en l'esperit”.

Finalment, tingué un especial record per al Sant Pare, per la salut del qual va demanar a tots que resessin: “Ha donat la vida pel món i per l'Església. Està desprès de la seva vida, però necessita la vostra oració. Ens estima a tots amb bogeria”. El Prelat va tancar la trobada amb una avemaria pel Sant Pare i per les institucions civils i religioses, oració a la qual es van sumar les 7.000 persones que l’acompanyaven.

Abans d'acomiadar-se de Valladolid, el Prelat ha manifestat la seva satisfacció: “Aquests dies han estat per a mi una Gràcia de Déu. Només trepitjar la ciutat, vaig tenir el goig de visitar la Patrona en l'Església de sant Llorenç. Allí vaig palpar l'afecte de la gent a l'Eucaristia i a la Mare de Déu”.

Després d'haver conegut milers de persones de la ciutat, va dir: “He vist una comunitat cristiana viva i il·lusionada amb la transmissió del missatge de Crist. Aquesta és una terra d'esperança per a l'Església espanyola”.

“La pietat dels fidels -va continuar Mons. Echevarría- i les abundants obres artístiques -que m'han mogut a l'oració- posen de relleu que les arrels cristianes de la cultura espanyola estan profundament vinculades a aquest país”.

“M'ha omplert de pau –va concloure- comprovar que el Sant Pare té aquí fills que demanen per la seva salut i les seves intencions. Penso que els homes i dones de Valladolid sostenen amb la seva oració i el seu afecte filial el Papa. Aquesta és, en efecte, la millor manera d'ajudar-lo sempre”.