Pas dels Pirineus
A la biografia de sant Josepmaria, s'anomena "pas dels Pirineus" a la travessia que va fer juntament amb un grup d'expedicionaris a través dels Pirineus ─serralada que s'eleva en tota la seva longitud entre Espanya i França tancant completament l'ample istme que enllaça la resta d'Europa amb la Península Ibèrica─, quan van escapar de la persecució religiosa que esdevenia a la zona republicana d'Espanya, amb l'objectiu d'arribar a l'altra zona i poder exercir lliurement la missió sacerdotal. El pas va tenir lloc entre el 8 d'octubre i el 10 de desembre de 1937.
1.Els expedicionaris
Davant la situació d'impossibilitat de desenvolupar a Madrid una mínima vida cristiana en llibertat, alguns dels primers membres de l'Opus Dei van començar a traçar un pla per deixar Madrid i passar a l'anomenada "zona nacional", on es podria pensar en reorganitzar i impulsar la tasca apostòlica. Aquest pla va quedar concretat així: sant Josepmaria, José María Albareda, Juan Jiménez Vargas, Manuel Sainz de los Terreros i Tomàs Alvira mirarien d'arribar a València en cotxe el dia 8 d'octubre de 1937, per trobar-se amb Pedro Casciaro, Francisco Botella i Miquel Fisac. El programa es va realitzar com estava previst. Des de València, aquell mateix dia, van sortir cap a Barcelona, ciutat on van contractar els guies que els conduirien al sud de França; a Barcelona van romandre diverses jornades.
L'expedició de la qual sant Josepmariava va formar part, la formaven quatre persones, tot i que pròpiament el grup que acompanyava sant Josepmaria l'integraven només les persones ja citades, totes elles membres o simpatitzants de l'incipient Opus Dei: José María Albareda Herrera, de trenta-cinc anys i professor d'institut a Madrid; Tomás Alvira Alvira, de trenta-un anys, llicenciat en Ciències i professor d'institut; Manuel Sainz de los Terreros Villacampa, de vint anys i enginyer de Camins; Miguel Fisac Serna, de vint anys i estudiant d'Arquitectura; Juan Jiménez Vargas, de vint anys i doctor en Medicina; Francisco Botella Raduán, de vint anys i estudiant de Matemàtiques i Arquitectura; i Pedro Casciaro Ramírez, de vint anys i estudiant de Ciències Exactes.
Els fets queden recollits en un quadern que ells mateixos van anomenar Diari del Pas dels Pirineus, i que va ser redactat cada dia per una persona diferent del grup.
Alfred Llahí Segalàs
Bibliografia: AVP, II, pp. 184-225; Alfred Llahí - Jordi PIFERRER, Andorra: tierra de acogida, Madrid, Rialp, 2010; Manuel J. PELÁEZ, "Informes jurídicos y notas políticas sobre la situación política y jurídica de Andorra remitidos al Prefecto de los Pirineos Orientales (1881-1970) por el Ministerio de Asuntos Exteriores galo, por el Comisario extraordinario para los Valles de Andorra René Baulard y por Paul Ourliac (primera parte) ", Contribucions a las Ciencias Sociales, 7 (2010), revista digital; ID "Informes jurídicos y notas políticas sobre la situación política y jurídica de Andorra remitidos al Prefecto de los Pirineos Orientales (1881-1965) por el Ministerio de Asuntos Exteriores galo, por el Comisario extraordinario para los Valles de Andorra René Baulard (1933 y 1936-1940) y por otras autoridades y personalidades políticas y académicas (segunda parte)", Contribucions a las Ciencias Sociales, 8 (2010); Manuel J. PELÁEZ M - Ma. del Carmen AMAYA GALVÁN, "Informes jurídicos y notas políticas sobre la situación política y jurídica de Andorra remitidos al Prefecto de los Pirineos Orientales (1881-1965) por el Ministerio de Asuntos Exteriores galo, por el Comisario extraordinario para los Valles de Andorra René Baulard (1933 i 1936-1940) y por otras autoridades y personalidades políticas y académicas (tercera parte)", Contribucions a las Ciencias Sociales, 10 (2010); Jordi PIFERRER, Camí d'Andorra. D'Oliana a Andorra per camins de muntanya, Terrassa, Albada, 2004; Octavio Rico - Dámaso Ezpeleta, Travessant la nit. Sant Josepmaria Escrivà, tardor de 1937. El pas dels Pirineus, Terrasa, Albada, 2004.