El Sant Pare se centra en una idea: la pobresa de Crist. Comença el missatge amb una cita de sant Pau als crisitians de Corint: «Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa» (2Co 8, 9).

Idees que ens dóna el Papa Francesc:

1. La lògica de Déu és la lògica de l’amor. “Déu no es revela mitjançant el poder i la riquesa del món, sinó mitjançant la debilitat i la pobresa”, diu el Sant Pare en el seu missatge. “La raó de tot això és l’amor diví”, afegeix, “l’amor ens fa semblants, crea igualtat, derroca el murs i les distàncies. I Déu va fer això amb nosaltres”. Fer-se un més entre nosaltres és la “lògica de l’amor, la lògica de l’Encarnació i la Creu”.

2. La pobresa cristiana és evangèlica. “Es tracta de seguir i imitar Jesús, que va anar a la recerca dels pobres i els pecadors com el pastor amb l’ovella perduda, i ho va fer ple d’amor”.

3. Cal distingir entre pobresa i misèria. “La misèria no coincideix amb la pobresa, la misèria és la pobresa sense confiança, sense solidaritat, sense esperança”, diu el papa Francesc. Convida a combatre la misèria que “toca als qui viuen en una condició que no és digna de la persona humana”. Una altra cosa, però, és la pobresa que ens mostra l’Evangeli. El Papa Francesc explica que “Crist, el Fill etern de Déu, igual que el Pare en poder i glòria, es va fer pobre... es va buidar, per ser en tot semblant a nosaltres”. “La pobresa de Crist, diu, és la major riquesa”; perquè la riquesa de Jesús rau en ser Fill de Déu com un fill estima i se sent estimat pels seus pares.

4. Misèria material, moral, espiritual. En el missatge el Sant Pare distingeix tres tipus de misèria: “La misèria material és aquella que habitualment anomenem pobresa”, i explica que es dóna “quan el poder, el luxe i els diners es converteixen en ídols, s’anteposen a l’exigència d’una distribució justa de les riqueses”. Afegeix: “No és menys preocupant la misèria moral, que consisteix en convertir-se en esclaus del vici i del pecat”, “sempre lligada a la misèria espiritual que ens colpeja quan ens allunyem de Déu i rebutgem el seu amor” i cal tenir en compte que “Déu és l’únic que veritablement salva i allibera”.

5. L’Evangeli és l’antídot contra la misèria espiritual. Així ho afirma el Sant Pare tot afegint que “en cada ambient el cristià és cridat a portar l’anunci alliberador que existeix el perdó pel mal comès, que Déu és més gran que el nostre pecat i ens estima gratuïtament, sempre, i que estem fets per a la comunió i per a la vida eterna”.

6. La veritable pobresa fa mal. El temps de Quaresma ens convida a conformar-nos al Crist. “La Quaresma és un temps adequat per desposseir-se, i ens farà bé demanar-nos de què podem privar-nos per tal d’ajudar i enriquir els altres amb la nostra pobresa”. La pobresa té dimensió penitencial, per això recorda el Papa Francesc que “la veritable pobresa fa mal”.