L'arquebisbe Angelo Amato, sdb, secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, deplora que el magisteri de l'Església es consideri una «mera opinió» i no sigui estimat com «comunicació de la veritat de Déu sobre l'home i sobre la seva salvació». 

El prelat italià va fer aquesta distinció el divendres, 28 d'abril, en intervenir amb una conferència sobre «La presentació del magisteri de l'Església en el món dels mitjans» en el cinquè Simposi Internacional sobre Oficines d'Informació de l'Església, celebrat a Roma a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu. 

El prelat va reconèixer que en aquests moments existeix una «debilitació en els fidels d'aquest sentit eclesial que els sants qualificaven com "estimar a l'Església i sentir amb l'Església"». 

Per aquest motiu, va reconèixer el teòleg salesià, avui «no s'escolta el magisteri de l’Església, o es rebutja».  Hi manca «l'obediència de la fe i la confiança en l'eficàcia de la Paraula de Déu per a il·luminar la nostra història personal i comunitària», va comentar.  «A la veritat de Déu es prefereix l'opinió del jo», una cosa que pot veure's «clarament en els debats televisius», va constatar.

Segons aquesta lògica, va explicar, «sobre un argument intervenen molts interlocutors, entre els quals es troba, per exemple, un sacerdot. L'opinió del sacerdot catòlic --des del meu punt de vista preferiria un laic catòlic ben preparat-- és posada al mateix nivell que la de tots els altres, ja que el debat no busca la veritat, sinó només enunciar opinions».

El secretari de la Congregació vaticana considera que per a entendre millor les dificultats de comunicació de l'Església cal tenir en compte, a més, «l'extrema pobresa cultural de bona part dels fidels cristians».

D'aquesta manera, va afegir, s'explica «l’estrany èxit d'una novel·la pertinaçment anticristiana, com "El Codi da Vinci", ple de calúmnies, ofenses i errors històrics i teològics sobre Jesús, els Evangelis i l'Església».

Per a monsenyor Amato, davant aquesta situació «els cristians haurien de ser més sensibles per a rebutjar la mentida i la difamació gratuïta» i els mitjans de comunicació catòlics, va dir, tenen la tasca creativa d'ajudar a la formació.

Citant l'exemple de la recent publicació del «Evangeli de Judes», va explicar que «la premsa catòlica no pot limitar-se a donar la notícia», sinó que «amb la competència d'experts sobre l'antiguitat cristiana, ha d'oferir als lectors elements per a comprendre que es tracta d'un evangeli apòcrif, conegut pels Pares de l'Església, però que no va ser acollit per l'Església primitiva».

«La recepció dels documents eclesials, en comptes de ser un pes insuportable i avorrit, pot convertir-se en una sorprenent i extraordinària formació permanent dels pastors i fidels», va indicar.

Però, per a això, va concloure, «es requereixen professionals, sobretot laics, que coneguin els dos idiomes: el de la comunicació i el de la teologia»