La finca de Quintanes es troba a les Masies de Voltregà (Osona) i té una superfície de 200 hectàrees amb camps, boscos i prats. L'edifici central és una casa pairal del segle XVIII, envoltada per un entorn natural privilegiat. Disposa de pavellons amb aules, laboratoris i tallers, també hi ha una residència per a estudiants, servei de menjador amb cuina pròpia, un gran espai enjardinat, instal·lacions esportives, piscina i zones d'esbarjo i una capella.

El centre imparteix cicles formatius de formació professional tant de Grau Mitjà com de Superior, així com cursos no reglats de formació per a antics alumnes i professionals del sector. En Toni Martorell n'és el director des del 2009. Ell coneix bé què és i què vol ser Quintanes: “l'única escola agrària de Catalunya que ofereix alhora totes les especialitats, agropecuària, forestal i jardineria, tres de grau mitjà i tres de grau superior”. Això és un tret distintiu de Quintanes donat que altres Efas com Fonteboa a Galicia o La Malvesía a València diversifiquen l'oferta educativa en entrar a l'ESO i cicles formatius d'altres famílies de la formació professional.

Qui forma part de Quintanes?

Actualment, l'escola compta amb 250 alumnes, totes les places ocupades. Quant a la distribució geogràfica, el 30 % de l'alumnat procedeix de la comarca d'Osona i el 70% restant de les comarques properes: Ripollès, la Garrotxa, el Bages, el Vallès Oriental, però també de l'Empordà, Ulldecona o la Seu Urgell i fins i tot de Menorca. 

Són molts els alumnes que procedeixen de l'entorn rural. Un 60 % aproximadament dels alumnes que estudien producció agropecuària o ramaderia procedeix de famílies que tenen algun negoci agrícola o ramader, en canvi de l'especialitat forestal i de jardineria-paisatgista no es dona tan alt percentatge i l'alumnat és més divers.

Les famílies són qui han donat vida a l'escola, amb una implicació gran especialment en els inicis. “Un pare que tenia un fill a Quintanes, n'estava orgullós, i si parles amb pagesos de la plana de Vic, la gent que ha tingut vinculació amb Quintanes ho porta al cor”, diu en Xavi Busquets, un dels 2.500 antics alumnes de l'escola. Un sentiment que s'ha mantingut segons reafirma l'actual director.

Un model educatiu iniciat als anys seixanta

El model educatiu és un sistema pedagògic importat de França als anys seixanta. En aquella època els joves que vivien en l'entorn rural no estudiaven perquè havien d'ajudar a casa seva en les tasques del camp. Els pares preocupats per donar una educació als seus fills van implicar-se en promoure aquest model educatiu, les Maison Familiale Rurale que alternen estades a l'escola amb les pràctiques de treball. “Dos fidels de l'Opus Dei, l'enginyer industrial Joaquín Herreros i Felipe González de Canales van ser els promotors a Espanya d'aquestes Escoles Familiars Agràries (EFAS). Van recollir els afanys de sant Josepmaria per la promoció humana, econòmica i social del medi rural i en conèixer el model francès van veure que podia encaixar per donar solució a aquella inquietud”, explica Martorell.

Tanmateix, la realitat del món rural ha canviat força. Actualment, la població activa agrària a Catalunya se situa al voltant de l'1,2%, i les explotacions han passat de ser moltes i de dimensions petites a un grup més reduït però de grans dimensions. Aquesta realitat sociològica ha marcat el camí de les EFAS. Algunes han diversificat l'oferta educativa per adaptar-se als canvis, per la seva banda l'aposta de Quintanes ha estat centrar-se en cicles formatius i professionals de la família agrària i en això treballem, mantenint-nos atents alhora a tots els canvis tecnològics que porten els temps, “l'escola ha d'estar molt activa, per posar un exemple, si el sector forestal funciona amb drons per controlar les capçades dels boscos i controlar incendis, has de disposar de drons i això implica alhora tenir gent preparada, enginyers, veterinaris, biòlegs, i professorat força jove, alguns antics alumnes, tot plegat un repte”, comenta Martorell.

La família Quintanes

La clau de l'èxit de Quintanes, però és “l’acompanyament en la construcció del projecte personal, professional, intel·lectual de cada jove. Escola, formadors, empresa, família… tots junts treballem amb la principal finalitat de fer joves emprenedors” tal com continua explicant Martorell. 

"Amb l'acompanyament personalitzat, que vaig rebre des del primer dia, vaig descobrir una cosa tan fonamental com el valor de formar-me humanament, professionalment i espiritualment"

En la visita a Quintanes, Xavi Busquets afirma sense dubtar que el seu millor referent és un pagès i està molt agraït a l'escola perquè tota la seva formació, segons explica, arrenca a Quintanes, on va aprendre “la saviesa del sentit comú. Amb l'acompanyament personalitzat, que vaig rebre des del primer dia, vaig descobrir una cosa tan fonamental com el valor de formar-me humanament, professionalment i espiritualment”. Com a mostra de la gratitud personal, segurament és el fet que ara està compromès a ajudar Quintanes a ser un projecte viu, sostenible, perquè a més està convençut que “si el món rural desapareix, empobrim la societat del coneixement”. 

L'escola Quintanes compleix una funció de promoció i desenvolupament del món rural i de fet molts antics alumnes actualment estan treballant en explotacions agrícoles ramaderes, i varen ser presents en les mobilitzacions del món rural que es van produir a principis d'any a Catalunya amb tractors travessant la Diagonal de Barcelona defensant el sector.

La vinculació entre alumnes, i els que ja han acabat els estudis és viva gràcies a les pràctiques de treball que en moltes ocasions es realitzen en empreses d'antics alumnes o a les visites d'estudis que s'hi fan en aquestes mateixes empreses. “Recentment, hem rebut la visita d'un pare que venia a informar-se per a matricular el seu fill i em comentava que ell era de la promoció 10; també fa poc va venir un altre noi demanant informació i recordava que el seu avi havia estat estudiant a Quintanes en la segona promoció que va sorgir de l'escola”, comenta en Toni.

La vivència de la fe

La formació donada a Quintanes també deixa espai a la fe. En la visita trobem a mossèn Viñolas, de la prelatura de l'Opus Dei i enginyer tècnic agrícola. Ell recorda bé la relació dels sants i el calendari litúrgic i la collita, prové d'una família de ramaders, que ha viscut els canvis i les reconversions necessàries del sector agrari per sobreviure, coneguda per molts dels estudiants de Quintanes amb qui comparteix estones de conversa. Sol anar a Quintanes un dia a la setmana i quan hi va, xerra amb els alumnes, professors i obre la petita capellà tot posant-se a disposició dels alumnes.

Després de les vacances, Quintanes està a punt per rebre els dos-cents cinquanta alumnes que ompliran les aules, però disposats alhora a enfilar-se als arbres, a engegar els motors i gaudir del projecte que els professors i tota la família Quintanes posen al servei del món rural, del territori a prop de les persones i la terra.