Discurs del Papa als universitaris de l’UNIV 2003

Discurs sencer del Papa Juan Pablo II a los participants del congrés internacional UNIV 2003. L’acte va tenir lloc a l’Aula Nervi el passat dilluns 14 d’abril.

Benvolguts joves!

1. Estic molt content d’acollir-vos també aquest any a tots vosaltres, que participeu en les activitats de formació cristiana promogudes per la Prelatura de l’Opus Dei en molts països del món. Heu vingut a Roma per viure la Setmana Santa i per participar en la trobada UNIV. Us dono una salutació ben cordial i us desitjo que aquestes jornades romanes siguin motiu d’un encontre renovat amb Jesús i d’una intensa experiència eclesial.

Heu escollit com a tema pel vostre Congrés Universitari «Construir la pau en el segle XXI». És un tema més actual que mai en aquests mesos en els quals estem preocupats no tan sols per la situació a l’Iraq, sinó també per tants focus de violència i de guerra, que s’han encès en altres continents. Tot això fa més urgent una autèntica educació en la pau.

2. Pels creients la primera i fonamental acció en favor de la pau és l’oració, perquè la pau és un do de l’amor de Déu.

Ahir, Diumenge e Rams, en totes les diòcesis es va celebrar la Jornada Mundial de la Joventut. En el «Missatge» que en aquesta ocasió he dirigit als joves, els he demanat, en aquest moment amenaçat per la violència, per l’odi i la guerra, que es comprometin a testimoniar que Jesús és qui pot donar l’autèntica pau al cor de l’home, a les famílies i als pobles de la terra.

Els quatre pilars sobre els quals ha de basar-se la pau són la veritat, la justícia, l’amor i la llibertat, tal com va ensenyar el beat Joan XXIII en l’encíclica «Pacem in Terris», de la qual fa uns dies vam celebrar el quadragèsim aniversari.

3. Per a ser constructors de pau és necessari abans de tot viure en la veritat. Joves, tingueu el valor de plantejar-vos qüestions sinceres sobre el sentit de la vida; formeu-vos per a ser rectes i clars en el pensament, l’acció, el respecte i el diàleg amb els altres. Tingueu en primer lloc aquesta autèntica relació amb Déu que requereix una conversió personal i una obertura cap al seu misteri. L’home només s’entén a sí mateix en relació amb Déu, que és plenitud de veritat, de bellesa i de bondat.

Sant Josepmaria Escrivà observa: «N’hi ha que intenten de construir la pau en el món sense posar amor de Déu en llurs propis cors... ¿Com serà possible d’acomplir, així, una missió de pau? La pau de Crist és la del regne de Crist; i el regne de Nostre Senyor s’ha de fonamentar en el desig de santedat, en la disposició humil per rebre la gràcia, en una esforçada acció de justícia, en un devessall diví d’amor» («És Crist que passa», 182).

4. A la veritat s’uneix la justícia, juntament amb el respecte de la dignitat de cada persona. Sabem, però, que sense amor sincer i desinteressat, la justícia només no podria assegurar la pau al món. La vertadera pau neix quan en el cor es venç l’odi, la rancúnia i l’enveja; quan es diu no a l’egoisme i a tot allò que porta a l’ésser humà a replegar-se sobre sí mateix i a la defensa del propi interès.

Si l’amor, que és el signe distintiu dels deixebles de Crist, es tradueix en gestos de servei gratuït i desinteressat, en paraules de comprensió i de perdó, l’onada pacificadora de l’amor s’allarga i s’estén a tota la comunitat humana. D’aquesta forma és més fàcil comprendre el quart pilar de la pau, la llibertat, el reconeixement dels drets de les persones i dels pobles i el lliure do de sí en el responsable compliment dels deures que corresponen a cadascun en el seu propi estat de vida.

5. Benvolguts joves del UNIV! Si tracteu de seguir aquest camí podreu oferir una contribució eficaç a la construcció d’un món «pacificat» y «pacificador». Escriu el vostre sant fundador, Josepmaria Escrivà de Balaguer: «Tasca del cristià: ofegar el mal en abundància de bé. No es tracta de campanyes negatives, ni de ser anti-res. Al contrari: viure d’afirmació, plens d’optimisme, amb joventut, alegria i pau; veure tothom amb comprensió» («Solc», n. 864). Seguiu aquestes ensenyances, acolliu la pau que Crist dóna als qui li obren el cor i difoneu-la en tots els ambients.

Que Maria, Reina de la Pau, vetlli sobre vosaltres, sobre els vostres desigs i projectes, sobre les vostres famílies i les vostres nacions. Que us assisteixin el sant fundador i els vostres patrons celestials. Desitjant que us prepareu amb fe per a celebrar la Pasqua, beneeixo tothom de tot cor.

    18 d’abril de 2003