El carisma de l'Opus Dei consisteix a ajudar espiritualment totes les persones, homes i dones, de qualsevol procedència i de qualsevol professió, que se santifiquin allà on són, i a ajudar-les a propagar la crida universal a la santedat al mig del món, amb l'únic títol d'haver estat batejats. Per tant, els fidels de la Prelatura no formen ni actuen en grup pel fet de pertànyer a l'Opus Dei.

El carisma de l'Opus Dei té necessitat del ministeri sacerdotal: aquí és on cal la intervenció de la jerarquia. Per aquest motiu, com recorda ara el Papa Francesc, “per a tutelar el carisma, el meu predecessor sant Joan Pau II, a la Constitució apostòlica Ut sit, de 28 de novembre de 1982, va erigir la Prelatura de l'Opus Dei, confiant-li la tasca pastoral de contribuir de manera peculiar a la missió evangelitzadora de l'Església”. Amb la maduració i assimilació progressiva dels ensenyaments conciliars sobre els dons jeràrquics i carismàtics s'anirà entenent cada cop millor com, lluny d'una oposició entre ambdós, a l'Opus Dei són realitats complementàries.