Camí il·lustrat: «La teva conversa amb Jesús»

De la mà de sant Josepmaria una breu reflexió i il·lustració inspiradora per al teu encontre amb Déu. Et convidem a meditar els punts 97 i 83 de Camí.

97. No saps què dir al Senyor en l’oració. No et recordes de res, i, amb tot, li voldries consultar un munt de coses. —Mira: pren algunes notes durant el dia de les qüestions que vulguis considerar en la presència de Déu. I ves amb aquesta nota després a pregar.

✠✠✠

Jesús, vull que la meva oració sigui cada dia més personal. Que parli amb tu com un amic, que t’expliqui el que em costa, el que em fa feliç, el que m’omple o aquest tema que tinc tot el dia rondant pel cap. I és que, Jesús, encara que tu ja ho sàpigues tot de mi, t’encanta sentir-me explicar-ho, que m’apropi a tu i t’expliqui les meves coses, com un nen petit al seu pare.


83. L’oració és el fonament de l’edifici espiritual. —L’oració és omnipotent.

✠✠✠

Però... com és que no sovinteges cada dia amb més intensitat la companyia, la conversa amb el Gran Amic, que no traeix mai? Jesús, tu ets l’únic amic que hi és de manera incondicional, que em vol tal com soc... Tinc l’experiència d’amics que fallen, jo mateix he fallat més vegades de les que m’agradaria. Senyor, que aprengui de tu, que em convenci que val la pena tractar-te, ser el teu amic. Jesús, tu sempre hi ets per als teus amics. Ajuda’m a comprendre que estimar passa per perdonar sempre, per entendre els altres, abraçar-ne les misèries i comprendre’n els errors, parar l’altra galta, deixar exposada la ferida. Ser catifa perquè els altres trepitgin tou. Donar llibertat, fins i tot, perquè ens humiliïn, ens traeixin o ens critiquin. Tenir paciència. Perdonar i, més que res, entendre que som nosaltres els que més necessitem perdó. Ser humil, passar per alt, sortir dels nostres esquemes. No jutjar. Mai.


Camí a cau d'orella. Capítol Escrúpols

El capítol Escrúpols ens presenta la delicadesa de consciència no com una angoixa o una obsessió malaltissa per la pròpia fragilitat, sinó com l’arquitectura d’una ànima que es deixa guiar amb senzillesa: una crida a la pau interior que fuig de la tristesa, "embolcall de la supèrbia", per abraçar la gràcia. És el far que redreça el rumb de l’esperit per evitar que el record dels errors es converteixi en una "llosa que t'aclapara", transformant la desfeta d’avui en un entrenament humil, valent i ple d’esperança per alçar-se i tornar a caminar.

Disponible també a ivoox, Apple Podcasts i YouTube


Camí il·lustrat: Un mapa de butxaca per a qui busca Déu.

Cada setmana trobaràs noves il·lustracions en el compte d'Instagram: @caminosje