El Papa Francesc va modificar els articles V i VI d'aquesta constitució amb el motu propi “Ad charisma tuendum” (14 de juliol de 2022) i va confirmar-ne els aspectes essencials.

En aquest aniversari, oferim algunes respostes de Mons. Fernando Ocáriz en diverses entrevistes periodístiques recents, a propòsit del motu proprio "Ad charisma tuendum" i de la consegüent revisió dels Estatuts de l'Opus Dei.

Sabem que han començat els treballs amb el Dicasteri per al Clergat per preparar la proposta de modificació d'Estatuts al Sant Pare. Com s'estan vivint aquests moments?

Hom procura seguir les disposicions del Sant Pare amb sincera obediència filial, i amb el desig —com el mateix Papa Francesc ha recordat— que serveixin per reforçar els aspectes essencials de l'Opus Dei, que es contenen al seu carisma. És el que vaig demanar expressament en diversos missatges adreçats a les persones de l'Opus Dei: estar tots molt units, precisament en aquesta obediència sincera, seguint també l'exemple de sant Josepmaria i dels seus dos primers successors. És l'Esperit Sant qui guia l'Església. Per tant, aquests són també moments per viure amb pau i serenitat.

(Agència Ecclesia, Portugal, 19-10-2023)

La relació dels laics amb l'Obra podrà canviar? Aquesta “específica crida vocacional” haurà de trobar un estatut teològic-canònic propi, a l'Església?

A l'Església, primer hi ha la vida, després la norma: és a dir, per fer servir les paraules del Papa Francesc, la realitat és superior a la idea.

Al cor de sant Josepmaria, Déu va plantar la llavor d'un missatge. Quin missatge? El de redescobrir el valor vocacional de la vida quotidiana dels fidels: Déu ha encomanat als homes la tasca divina de construir el món (la família, el barri, la feina, el progrés, les arts, les diversions) com a fills de Déu en Jesucrist.

Dins de la inspiració fundacional, aquest missatge havia de ser anunciat i viscut amb un esperit concret, amb ajuda d'una institució, l'Opus Dei. I aquesta institució va ser, des del principi i amb creixent desenvolupament en el temps, una família al Poble de Déu, formada per dones i homes, laics i sacerdots, amb unitat de vocació, formació i esperit, amb una acció complementària i no competitiva amb la de les diòcesis i parròquies, romanent els seus membres laics plenament fidels de les seves diòcesis i parròquies. Per tant, aquesta realitat és anterior al marc canònic i és la raó de ser de l'Opus Dei.

(Agència Ecclesia, Portugal, 19-10-2023)

La mesura [el motu proprio] sembla dissoldre l'especificitat de l'Obra dins de l'Església catòlica, és així?

Permeteu-me que dissenteixi amablement. L'especificitat de l'Opus Dei descansa en el carisma o l'esperit, més que en el seu “vestit jurídic”. Al seu nucli hi ha la crida universal a la santedat a través del treball i les realitats ordinàries de la vida. El Papa, a Ad charisma tuendum, fa referència a aquest missatge com un “do de l'Esperit rebut per sant Josepmaria”, és a dir com un carisma. Repeteixo: aquesta és l'especificitat realment rellevant. De fet, amb aquest motu proprio el Papa Francesc confirma la butlla Ut sit, amb què Joan Pau II va erigir l'Opus Dei en prelatura: modifica dos aspectes accidentals i confirma el carisma essencial.

Característic de l'Opus Dei és un tret tan ordinari com el treball: la rellevància del treball com a lloc de trobada amb Déu, sigui a Silicon Valley o als suburbis de Kinshasa, sigui fent de maquinista al metro de Madrid o de mestre o mestra en una escola a la perifèria de qualsevol metròpoli.

D'altra banda, l'Opus Dei no vol ser una excepció dins de l'Església. Les seves propostes jurídiques han buscat la fórmula que s'ajustés més a la realitat d'uns laics que, per una crida vocacional i amb l'atenció pastoral dels sacerdots, volen seguir Crist en l'àmbit de les realitats familiars, laborals, socials, etc., en el marc de les seves respectives esglésies particulars. El fet que fins ara hagi estat l'única prelatura personal s'ha pogut percebre com una cosa “excepcional”, però no és això: al contrari, penso que seria molt bo que hi hagués altres prelatures personals que contribuïssin a l'evangelització de nombrosos àmbits especialment necessitats d'inspiració cristiana.

(De l'entrevista concedida a El País Semanal, 27-8-2023)

Aquest moment pot ajudar a recuperar el carisma originari, proposat per sant Josepmaria Escrivà?

No es tracta de recuperar, ja que no és una cosa que s'hagi perdut o desvirtuat, sinó d'aprofundir i continuar l'esforç de viure amb fidelitat. En aquest sentit, confiem a respondre a la crida del Sant Pare: cuidar el carisma de l'Opus Dei, de manera que sapiguem portar-lo al futur amb la mateixa frescor amb què ens el va transmetre sant Josepmaria. És a dir, que ens comprometem més a “difondre la crida a la santedat al món, a través de la santificació de la feina i dels deures familiars i socials” (Motu proprio Ad charisma tuendum).

(Agència Ecclesia, Portugal, 19-10-2023)

Com van interpretar el canvi d'enllaç amb la Santa Seu que el Papa estableix a través del motu propi Ad charisma tuendum? El Papa assegura que busca que l'autoritat estigui més basada més en el carisma que en l'autoritat jeràrquica.

Carisma i jerarquia es complementen a l'Església, no són dos termes alternatius sinó complementaris. Els carismes tenen la seva raó de ser en el servei que presten al conjunt de l'Església. Per això, per difondre'ls a l'Església i al món, se solen traduir en realitats institucionals.

El discerniment dels carismes correspon a l'autoritat de l'Església, i de l'autoritat de l'Església ha depès l'Opus Dei a cadascun dels seus passos institucionals. Amb la reforma de la cúria, el Papa Francesc ha promogut canvis en nombroses institucions i organismes per afavorir una evangelització més dinàmica. Aquesta és la finalitat del motu propi que vostè esmenta. Per això, estem treballant per respondre fidelment a aquesta petició del Papa, sabent, per posar un exemple, que allò essencial no és que el prelat porti o no creu pectoral, sinó que els fidels de l'Opus Dei i altres persones puguin viure plenament aquest carisma dins de l'Església.

(De l'entrevista concedida a El País Semanal, 27-8-2023)