El 5 d'agost de 2024, a Madrid, una persona de 64 anys es va aixecar i va començar a sentir un dolor toràcic que ràpidament va associar a una angina de pit. Va trucar el seu fill gran i li va demanar que el portés ràpidament a un hospital. Havia patit un infart agut de miocardi per obstrucció d'una artèria coronària. 

En arribar a urgències va patir dues parades cardiorespiratòries de les quals el van reanimar després de 5 i 2 minuts respectivament. Finalment, va patir una tercera parada de la qual no va respondre a reanimació. Van haver de connectar-lo a un dispositiu de circulació extracorpòria i sostenir la circulació amb un baló de contrapulsació intraaòrtic. També es va reduir la temperatura corporal per disminuir danys per manca de reg. 

Els metges van emprar tots els recursos disponibles. Es va explicar als familiars que les possibilitats de supervivència eren molt baixes. La dona gairebé no podia resar, gairebé no repetia avemaries inconnexes. Cap al vespre li va venir de forma inesperada a la memòria la imatge d'Isidoro Zorzano, va buscar-ne l'estampa a Internet i va demanar la curació del seu marit, resant un parenostre, avemaria i glòria.

Al cap de quatre dies li van reduir l'anestèsia i van augmentar la temperatura corporal. De seguida el malalt va moure el cap i va obrir els ulls. En tornar a casa, la dona emocionada, va sentir la necessitat d'explicar a Isidoro els passos en la millora. Des d'aquest dia va resar amb l'estampa al matí i a la tarda. Al cap d'onze dies de l'infart, completament refet, li van donar l'alta.

La dona continua resant i li sembla que tot és com un somni del qual s'acaben de despertar. Sense treure mèrit a l'excel·lent actuació dels metges, és molt gratificant veure com la intercessió d'Isidoro Zorzano va sostenir, el pacient i la família, durant tot aquest difícil procés. Isidoro intercedeix també avui davant Déu a favor dels qui l'invoquen.