Aprofito l'oportunitat d'anar a Roma per deixar personalment aquesta carta al carrer Bruno Buozzi 75, agraïda pel favor que va obtenir el meu marit:
Estant a la clínica, al tercer dia de ser operat, va presentar una opressió al pit i ell mateix va avisar del que li estava passant. Arran d'això, va tenir un atac cardíac greu, amb aturada respiratòria i tota mena de complicacions.
Això va passar el dissabte 25 de juny de 2016, just el dia que al meu país se celebrava, a la Catedral de Sant Jaume, la Missa de commemoració de sant Josepmaria, ja que el 26 era diumenge. En saber de l'estat del meu marit, immediatament vaig trucar a una amiga demanant-li que, per favor, posessin el meu marit en les intencions de la Missa i resessin per ell.
Va estar a la clínica 34 dies; els primers vint, gravíssim, amb diverses crisis cardíaques, connectat a un Ecmo (oxigenació per membrana extracorpòria, en persones els pulmons i el cor de les quals estan molt danyats). Tots els doctors van dir que era pràcticament impossible que visqués, ja que tots els seus òrgans estaven molt deteriorats i si ho aconseguia, quedaria amb tota mena de seqüeles físiques i mentals.
Vam organitzar una cadena de pregària demanant a sant Josepmaria la seva sanació, sense perdre la fe i l'esperança en cap moment.
Tot i tots els diagnòstics, el meu marit es va anar recuperant a poc a poc, fins que 34 dies després va ser donat d'alta sense cap seqüela. Els metges van dir que en la seva curació no tenen cap dubte que hi havia una intervenció divina, ja que mèdicament els fets eren inexplicables.
Fa gairebé set anys que viu una vida normal. Actualment té 74 anys. No he deixat de donar gràcies a Déu, a la Verge Santíssima i a la mediació de sant Josepmaria cap dia de la meva vida i de resar-li una novena completa diàriament.
Estic convençuda que li dec la sanació a ell i a tota l'Obra, especialment a totes les meves amigues cooperadores (jo també ho soc), ja que tot va començar el dia de la festa de sant Josepmaria.
A.M.B. - Xile