L'any 2019 vaig tenir l'oportunitat de treballar com a comercial en temes de mesurament industrial i vaig anar a visitar un centre de formació professional ubicat al municipi on vaig néixer ja fa més de 56 anys, a la zona nord d'Espanya. A la recepció, mentre localitzaven la persona amb qui desitjava parlar, vaig veure un fullet, mida quartilla, i em vaig animar a donar-li una ullada: relatava diversos casos recents de violència masclista al municipi. El centre estava sensibilitzant, amb molts recordatoris, sobre aquesta penosa situació, i el fullet era molt suggeridor. En arribar a casa, cansat de la jornada, i en treure les coses del maletí de la feina, vaig tornar a mirar el fullet.

Recordo que vaig veure l'estampa de la Guadalupe que tenia a l'habitació i em va passar pel cap aquest pensament: “Ho deixo a les teves mans, Guadalupe... Jo no em puc ficar en una altra”; i vaig deixar el fullet sota l'estampa de Guadalupe Ortiz de Landázuri. Durant més d'un any vaig estar fixant-me i no n'hi va tornar a haver cap agressió... i no tinc consciència que s'hagin repetit al municipi. Segueixo tenint el fullet a prop de la seva estampa, perquè no s'oblidi de tenir cura d'elles. Estic convençut que va escoltar el que li vaig demanar i vull fer públic aquest favor.

Moltes gràcies.

J. I. J. – Espanya