Avui una de les meves germanes celebra el seu vuitè aniversari de matrimoni. Té dos nens petits a qui està educant en la fe catòlica i és un focus de vida cristiana lluny del nostre país natal, enmig d'una societat on la seva coherència de vida resulta alguna cosa "cridanera". Després de vuit anys, em decideixo a posar per escrit el favor d'Encarnita. Penso que el pas dels anys corrobora la seva intercessió.

L'any 2010, aquesta germana va prendre una decisió que ens va doldre especialment als meus pares i a mi: anar-se'n a viure amb el seu xicot.

Com vam conèixer personalment Encarnita en els seus últims anys de vida a Valladolid, li vàrem encomanar que l'ajudés a reflexionar i a formar una família cristiana amb el sagrament del matrimoni. La nostra petició no es va fer esperar, després d'haver negat rotundament diverses vegades, va accedir a fer el pas.

M.P.