Numeràries auxiliars: Una llar que s’estén cap al món
Numeràries auxiliars: una crida específica per cuidar i enfortir els llaços familiars dins l’Opus Dei.
Apòstols que donen vida
La vocació a l’Opus Dei com a numerària i numerari: engrandir el cor per transmetre la vida de Déu als membres de l’Obra i als qui hi comparteixen una part del camí cap al cel.
Agregades i agregats: Arrels profundes, altes branques
La vocació a l’Opus Dei com a agregada i agregat: un camp il·limitat de possibilitats.
“Val la pena!” (III): Per fer del temps un aliat
Quan experimentem el pas del temps, ens adonem de la possibilitat de ser fidels i, per tant, cada vegada més feliços. Però part important d’aquest repte, avui dia, és buscar constantment Déu i formar la nostra afectivitat.
Supernumeràries i supernumeraris: Al corrent circulatori de la societat
Supernumeràries i supernumeraris: el rostre més freqüent de l’Opus Dei.
Donar més sense ser herois
Ser sants és «donar el millor d’un mateix» i, alhora, adonar-se «que, al final, sempre és Déu qui ho fa tot». Text sobre la santedat que ens demana el Senyor.
Alguna cosa gran i que sigui amor (XI): Fruits de la fidelitat
La certesa de saber-se sempre amb Déu és una font viva d’esperança, de la qual brollen sense parar noves fonts d’alegria i de pau que fecunden la nostra vida i la dels que ens envolten.
Alguna cosa gran i que sigui amor (X): Caminar amb Crist cap a la plenitud de l’Amor
«Aquest camí es resumeix en un mot únic: estimar (...) tenir el cor gran, sentir les preocupacions dels qui ens volten, saber perdonar i comprendre: sacrificar-se, amb Jesucrist, per totes les ànimes» (Sant Josepmaria).
Alguna cosa gran i que sigui amor (IX): Som apòstols!
Per a un cristià l’apostolat no és simplement un encàrrec que suposa certes hores; ni tan sols una feina important: és una necessitat que brolla d’un cor que s’ha fet «un sol cos i un sol esperit» amb el Senyor.
Alguna cosa gran i que sigui amor (VIII): L’encertaré?
Quan entra la inquietud al cor sobre un possible camí, és natural dubtar i sentir por: Déu ens busca i nosaltres, malgrat la nostra fragilitat, volem viure amb Ell i per a Ell.