Missatge per a la Jornada mundial de pregària per les vocacions
El diumenge 21 d'abril se celebra a l'Església la 61a Jornada mundial de pregària per les vocacions. El lema del missatge del Papa Francesc per aquesta jornada és "Cridats a sembrar l'esperança i a construir la pau".
Donar més sense ser herois
Ser sants és «donar el millor d’un mateix» i, alhora, adonar-se «que, al final, sempre és Déu qui ho fa tot». Text sobre la santedat que ens demana el Senyor.
Alguna cosa gran i que sigui amor (XI): Fruits de la fidelitat
La certesa de saber-se sempre amb Déu és una font viva d’esperança, de la qual brollen sense parar noves fonts d’alegria i de pau que fecunden la nostra vida i la dels que ens envolten.
Alguna cosa gran i que sigui amor (X): Caminar amb Crist cap a la plenitud de l’Amor
«Aquest camí es resumeix en un mot únic: estimar (...) tenir el cor gran, sentir les preocupacions dels qui ens volten, saber perdonar i comprendre: sacrificar-se, amb Jesucrist, per totes les ànimes» (Sant Josepmaria).
Alguna cosa gran i que sigui amor (IX): Som apòstols!
Per a un cristià l’apostolat no és simplement un encàrrec que suposa certes hores; ni tan sols una feina important: és una necessitat que brolla d’un cor que s’ha fet «un sol cos i un sol esperit» amb el Senyor.
Alguna cosa gran i que sigui amor (VIII): L’encertaré?
Quan entra la inquietud al cor sobre un possible camí, és natural dubtar i sentir por: Déu ens busca i nosaltres, malgrat la nostra fragilitat, volem viure amb Ell i per a Ell.
Sentit de missió (II): «Estem cridats a millorar el món i la cultura del nostre temps»
El dinamisme propi de l’apostolat és la caritat, que és do diví: «en un fill de Déu, amistat i caritat són una sola cosa: llum divina que dona calor» (Forja, 565). L’Església creix per mitjà de la caritat dels seus fidels i, només després, arriben l’estructura i l’organització, com fruits d’aquesta caritat i per estar al seu servei.
Sentit de missió (I): «Com si s’encengués un llum dins nostre»
Viure amb sentit de missió és saber-se enviats pel Senyor per portar el seu Amor a qui tenim a prop. Això suposa decidir en cada moment —amb l’impuls de l’Esperit Sant— què hem de fer, en funció d’aquesta missió que dona contingut i finalitat al nostre pas per la terra. Així ho explica aquest article
Alguna cosa gran i que sigui amor (VII): Qui dona la vida pels seus amics
El secret d’un cor celibatari: deixar un amor a la terra per omplir el món sencer amb la llum de l’Amor de Déu.
Alguna cosa gran i que sigui amor (VI): Perquè la música soni
La vocació a l’Opus Dei és una crida a interpretar una partitura, a tocar una música de Déu que té tantes variacions com persones.