Número d'articles: 21

Molt humans, molt divins (XI): I llavors, el món et parla

La temprança en el desig de conèixer ens permet assolir el cor de la realitat i ser ànimes contemplatives al mig del món.

Molt humans, molt divins (X): et seguiré arreu on vagis

La virtut de la fortalesa ens permet seguir Jesús sense dependre de les condicions canviants de la nostra vida i del nostre entorn.

Molt humans, molt divins (IX): el do de mirar amb Déu

Algunes virtuts que preparen per ser ànima contemplativa al mig del que és ordinari.

Molt humans, molt divins (VIII): la batalla de la nostra formació

En aquest vuitè article ens aturem en algunes actituds i consells que ens disposen millor per ser llavor fèrtil en el nostre lloc al món.

Molt humans, molt divins (VII): el nostre treball, llevat de Déu

En aquest setè article descobrirem algunes virtuts del treball que s’amaguen en una imatge que va utilitzar Jesús: la d’aquella dona que fa pa per a moltes persones. El repte és transformar les nostres tasques diàries en amor per a les persones que ens envolten.

Molt humans, molt divins (VI): fins a posar-ho per obra

Parar-se a pensar, triar el camí, passar a l’acció. Tres moments essencials que donen forma a la prudència, la virtut necessària per fer el bé a l’únic lloc real: aquí i ara.

Molt humans, molt divins (V): Per poder ser amics

Tota amistat genuïna suposa un esforç, tant per entrar en la vida dels altres com per deixar que aquests tinguin espai en nosaltres; en aquest cinquè article repassem algunes virtuts que ens ho faciliten.

Molt humans, molt divins (IV): ​Nosaltres, l’hàbitat de les virtuts

El nostre anhel de ser millors s’alimenta del clima en què vivim i, alhora, fructifica en les relacions amb els altres.

Molt humans, molt divins (III): buscar els sentiments de Crist

En aquest tercer article ens endinsem en el cor de les virtuts: què són, com orienten la nostra afectivitat i per què ens fan més lliures.

Molt humans, molt divins (II): el camí el portem dins

La gràcia del Baptisme, les virtuts teologals o la nostra dignitat de fills són forces que ens porten cap a Déu.