Evangeli (Lc 4, 14-22a)
Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
Jesús a la sinagoga de Natzaret
I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:
Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca.
Comentari
Acompanyem Jesús a la sinagoga de Natzaret, la ciutat on s'havia criat, on va seguint el seu costum de cada dissabte per resar i escoltar la Paraula de Déu. Havia après a fer-ho amb naturalitat, acompanyant des de petit Josep i Maria, en família.
El relat de Lluc ens introdueix en aquell acte sinagogal. Després d'algunes oracions es llegeix una secció del Pentateuc o Torà, la Llei de Déu, i un text profètic que il·lustra el sentit del que ensenya la Llei. Qui presideix convida algun dels presents a llegir, o algú amb la deguda preparació s'alça voluntàriament per fer la lectura, i explicar després el sentit de la Paraula de Déu.
En aquesta ocasió, Jesús s'aixeca i, al rotllo del profeta Isaïes que li ofereixen, troba un text on el profeta parla d'un ungit del Senyor que porta la bona notícia de la salvació i l'anunci que Déu lliurarà al poble de les seves afliccions. Són paraules de consol, dirigides a la gent de Judà que s'afanyen en tasques de reconstrucció després de moltes dècades de ruïna i decaïment, conseqüència de la conquesta del seu territori per les tropes babilòniques a començaments del segle VI a. de C. Els que, per fi, tornen del desterrament senten que els falten forces per guarir tantes ferides materials i morals, però Déu complirà les esperances de salvació.
Ara bé, allò que Jesús acaba de llegir a la sinagoga no és un simple record d'un anunci esperançador que Déu va fer realitat en el passat, és notícia del que està succeint de debò enmig d'ells, i així ho fa notar: Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar (v. 21). Jesús és el redemptor anunciat.
Aquest “avui” de què parla Jesús a l'evangeli no és només un instant succeït fa més de vint segles. Jesús també ens parla a cadascú “avui”, en ple segle XXI, perquè també ara l'“ungit del Senyor” (el “messies”, que és la paraula hebrea que es tradueix per “ungit”), Jesucrist, és viu i es dirigeix a cadascun de nosaltres per curar les nostres malalties, debilitats i pecats. Avui pot ser per a mi i per a cadascun de nosaltres un dia de salvació. No deixem per a demà la decisió que el Senyor espera de nosaltres “avui”: una conversió, perdonar i acollir el perdó, recomençar amb l'ajuda de la gràcia, entrega plena… El vell adagi pagà del carpe diem també té alguna cosa a dir-nos: aprofita l'avui en què Déu surt a trobar-te per curar-te i fer-te feliç.
Avui, Déu compta amb la nostra resposta positiva per continuar fent realitat la salvació aconseguida per Jesús per a tota la humanitat, per a nosaltres i per portar-la a tothom.