Evangeli (Mt 10, 16-23)
Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i els pagans. Quan us posin a les seves mans no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre.
Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. En veritat us dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vingui el Fill de l’home.
Comentari
Jesús ens prevé de les dificultats: som “ovelles enmig de llops”. La vida del cristià, sovint, no és senzilla: comporta patiment, dolor, contradicció. Avui ens movem en un ambient que no és cristià, igual que en temps dels apòstols. L'ambient, però, no pot ésser pas una excusa per a no evangelitzar.
En aquesta situació, Jesús ens explica la recepta: donar testimoni. Amb freqüència els cristians ens podem sentir cohibits per un ambient advers que ens serveix com a excusa per a no evangelitzar. Jesús coneix que ens envia als llops; així i tot, ens encoratja a ésser testimonis seus.
Jesús ens anima a fer el bé. La violència és derrotada per l’amor, la mort per la vida. Sant Josepmaria deia que “hem d’ofegar el mal en abundància de bé.” (Solc, 864).
Jesús ens anima a confiar en l'Esperit Sant, sense por d'anar a contracorrent. És una gràcia que hem de demanar al Senyor. Ésser coherents, viure com a cristians.
Davant de l’aparent paradoxa que suposa ser ovelles enmig de llops, Jesús ens fa mirar més enllà. El cristià és ovella, però compta amb l’ajuda de l’Esperit Sant, amb l’ajuda de la gràcia. Déu pot més que qualsevol llopada.
En els moments en què perdem la visió positiva i ens sentim abatuts pel mal del món o de la nostra vida, adrecem la nostra pregària al Cel i mantinguem la confiança que Déu ha vençut el món.