Evangeli (Mt 9, 9-13)

Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:

—Segueix-me.

Ell s’aixecà i el va seguir.

Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:

—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?

Jesús ho va sentir i digué:

—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Comentari

Jesús, pas a pas, porta a cap la voluntat del Pare d'instaurar el Regne del cel. Compta amb els homes i, entre ells, a alguns els dona una missió especial. És el cas dels Apòstols, als que constitueix fonament de l'Església.

Un d’ells és Mateu. Quan arriba el dia assenyalat per Déu des de l'eternitat, Jesús passa i el veu. No és un passar ni un veure qualsevol. La crida a Mateu, Jesús la fa amb una paraula (“segueix-me”) acompanyada d’un esguard amorós.

Amb la resta de persones s’esdevé el mateix: Déu ens escull des de l'eternitat per a ser sants en un camí determinat i, en un moment concret de la nostra història, té lloc la crida.

L'elecció i la crida són gratuïtes. La resposta depèn de la llibertat de l’escollit. La de Mateu va ser immediata: “Ell s’aixecà i el va seguir”. Aquest és el desig de Déu: que responguem amb generositat i promptitud a la crida.

És fàcil respondre si, per mitjà de la pregària, estem oberts a escoltar allò que Déu ens vulgui dir.

Mateu, un cop ha rebut la crida, convida Jesús a casa seva. En la invitació trobem una imatge del contingut de la vocació. Jesús crida per convidar-nos a la seva amistat, perquè visquem en intimitat amb Ell.

Al costat de Mateu, a casa seva, es van aplegar molts publicans i pecadors. Els fariseus van començar a criticar. Jesús, en canvi, anuncia la misericòrdia: “El que jo vull és amor, i no sacrificis” (Mt 9, 13).

Jesús tria i crida de manera gratuïta. Sabent que som pecadors, ens crida a ésser amics. Ho fa per mitjà de la seva misericòrdia i del perdó que ens ofereix el seu cor acollidor.