Evangeli (Mt 20, 1-16)

Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortirà de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els va enviar a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en vaig veure altres que s'estaven a la plaça sense feina i els vaig dir:

–Aneu també vós a la meva vinya i us donaré el que sigui just.

Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara sortirà cap al final de la tarda, a trobar d'altres i els vaig dir:

–Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?

Ells li responen:

–És que ningú no ens ha llogat.

Els diu:

–Aneu també vosaltres a la meva vinya.

Quan arribà el vespre, l'amo de la vinya digué a l'encarregat:

–Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.

Vinguessin, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i cobraran un denari cadascun. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari i deien:

–Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.

L'amo respondrà a un d'aquests:

–Company, jo no et faig cap injustícia. No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i ves-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el qui vull amb el que és meu? O és que tens enveja perquè jo soc generós?

Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

Comentari

La paràbola dels obrers de la vinya és una de les explicacions més gràfiques del Regne del cel i, per extensió, de com ha de ser la resposta humana a la crida divina. La imatge de la vinya té molta d'arrel bíblica i és emprada habitualment a l'Antic Testament per simbolitzar l'acció de Déu sobre el poble elegit, semblant aquest a un camp de vinyes que es cuida amb cura i ha de produir el bon vi de la salvació (Is 5, 1-7; Sal 80; Ez 15, 1-8).

A la paràbola, Jesús es refereix a la contractació de jornalers que treballen el camp. Com passa amb altres paràboles, el desenvolupament de la història ens desconcerta i desafia els nostres criteris i esquemes. En principi, sembla que els obrers contractats a primera hora tenen raó quan diuen que han treballat molt més que aquells que l'amo contracta a darrera hora de la tarda. Si l'amo és bo amb aquests per treballar una mica, per què la seva bondat no es reflecteix més amb els que han treballat més? En canvi, l'amo respon a un dels que es queixen: “Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i ves-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?” (vv. 13-15).

En cert sentit la lliçó de la paràbola versa sobre la caritat envers Déu i envers els altres: ja que tots ens acollim i beneficiem de la misericòrdia divina, que compta amb una vinya i pot donar feina als qui no en tenen, no té sentit exigir a Déu suposats drets de justícia, o queixar-se que altres es beneficiïn del seu amor. Ja que Déu és magnànim, ens demana a tots ser magnànims com Ell.

El Papa Francesc ho explicava així: “Amb aquesta paràbola, Jesús vol obrir els nostres cors a la lògica de l'amor del Pare, que és gratuït i generós. Es tracta de deixar-se sorprendre i fascinar pels «pensaments» i pels «camins» de Déu que, com recorda el profeta Isaïes, no són els nostres pensaments i no són els nostres camins (cf Is 55, 8). Els pensaments humans estan sovint marcats per egoismes i interessos personals i els nostres camins estrets i tortuosos no són comparables als amplis i rectes camins del Senyor. Ell utilitza la misericòrdia, perdona àmpliament, és ple de generositat i de bondat que aboca sobre cadascun de nosaltres, obre a tots els territoris del seu amor i de la seva gràcia incommensurables, que només poden donar al cor humà la plenitud de l'alegria” [1].

Sant Josepmaria deduïa també de la paràbola la necessitat d'aprofitar el temps per fer el bé, per treballar a la vinya del Senyor, enmig de les nostres ocupacions corrents: “aquell home torna a la plaça en diferents ocasions per contractar treballadors: els uns foren cridats en començar el dia; els altres, molt a prop de la nit. Tots ells reben un denari: el salari que t’havia promès, és a dir, la meva imatge i semblança. En el denari hi ha gravada la imatge del Rei. Aquesta és la misericòrdia de Déu, que crida a cadascú segons les seves circumstàncies personals, perquè vol que tots els homes se salvin. Però nosaltres hem nascut cristians, hem estat educats en la fe, hem rebut, molt clara, l’elecció del Senyor. Aquesta és la realitat. Per això, quan us sentiu invitats a correspondre, ni que sigui a darrera hora, ¿podreu continuar a la plaça pública, prenent el sol com molts d’aquells obrers, perquè els sobrava temps?”[2]

“Vine amb mi a la Mare de Crist. Mare Nostra, que has vist Jesús fent-se gran, que has vist com aprofitava el seu pas entre els homes: ensenya’m d’esmerçar els meus dies al servei de l’Església i de les ànimes; ensenya’m a percebre en la més pregona intimitat del meu cor, com un retret afectuós, Mare bona, sempre que em calgui, que el meu temps no em pertany, perquè és del Pare Nostre que és al Cel.”[3].

[1] Papa Francesc, Àngelus, 24 de setembre de 2017.

[2] Sant Josepmaria, Amics de Déu, n. 42.

[3] Idem, n. 54.