Evangeli (Mt 19, 13-15)
Llavors alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. Jesús digué:
—Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.
Comentari
Després d’haver escoltat ahir l’ensenyament de Jesús sobre la indissolubilitat del matrimoni, avui contemplem uns nens que són presentats a Jesús. Una seqüència significativa: un cop units per sempre el marit i la muller en matrimoni, apareixen en escena els nens, fruit d’aquesta unió. L’evangelista no indica qui ha portat els nens; sembla indicar-ho, però, amb l’episodi anterior: els pares. I és que la fama de Jesús creixia: guaria els més febles, entre ells els nens. És fàcil d’imaginar, per tant, els pares que portaven a Jesús els fillets, encara febles, perquè els beneís i perquè –amb la imposició de les mans, o només tocar-los– els protegís de les malalties i del poder del maligne.
Els deixebles, però, es creuen amb l’autoritat d’evitar-ho. I el Mestre no ho consent, perquè ell és el Camí per arribar al Pare. Així ho dirà a un dels deixebles: “Ningú no arriba al Pare si no és per mi” (Jn 14, 6). Els nens troben en Jesús el millor camí per descobrir la filiació divina. Alhora, els adults –de manera especial, els pares– estan cridats a facilitar-ne la trobada, de manera que també ells redescobreixen la mateixa filiació: “Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat” (Mc 9, 37).
És commovedor fixar la mirada en Jesús envoltat de nens, jugant amb ells, somrient-los, demanant-los els noms, l’edat...; instruint-los perquè siguin bons fills dels pares, bons germans…; i parlant-los del Pare del cel. Una escena terrenal i celestial alhora: aquell moment va ser una manifestació clara del que ha de ser a la terra el Regne dels cels i un reflex de com serà el Regne al més enllà per a aquells que a la terra s’han comportat com nens davant de Déu. Per això acollim amb humilitat l’advertència de sant Josepmaria: “No oblidis que el Senyor té predilecció pels nens i pels qui es fan com nens” (Camí 872).