Evangeli (Lc 19, 1-10)

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans, i era ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

—Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.

Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:

—Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.

Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:

—Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

Jesús li digué:

—Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

Comentari

«Va entrar a Jericó i travessava la ciutat». Jesús passa i no de cap manera, sinó anant a trobar les ànimes una per una, perquè ha vingut a la terra per facilitar als homes l’encontre amb Déu.

Aquell dia anà a trobar Zaqueu. Aquest el cercava i va posar els mitjans per trobar-se amb Jesús. «Buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura». Zaqueu vol veure Jesús i s’enfila dalt d’un sicòmor. Deixa de banda els respectes humans (la por a què diran d’ell els altres), perquè vol veure el Mestre. Posa de part seva el que pot. Jesús hi posarà la resta.

Jesús, que llegeix al cor de les persones perquè és Déu, coneix tot el que Zaqueu està fent i surt a trobar-lo. «Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva”».

Jesús mira Zaqueu. El seu esguard no és pas superficial, sinó que s'adreça al cor. És fàcil fer una transposició i pensar que Jesús ens mira a cadascú i espera que el busquem com va fer Zaqueu. Ell vol viure amb nosaltres; compta, però, amb la nostra llibertat. No vol ficar-se a la vida de les persones sense que li ho permetem. Zaqueu li obre la porta del cor de bat a bat: «Baixà de pressa i el va acollir amb alegria».

Zaqueu s'omple de joia quan Jesús s'adreça a Ell i el crida pel nom. Això passa a tothom que deixa entrar Jesús a la vida: s'omplen d'alegria. El motiu és senzill; trobar-se amb Jesús és trobar-se amb Déu, que és a qui cerca el cor humà, com ensenyava sant Agustí: «Ens vas fer, Senyor, per a tu i el nostre cor està inquiet fins que descansi en tu»[1].

La trobada de Zaqueu amb Jesús no només l'omple d'alegria, sinó que li canvia la vida i la canvia per bé. «Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: “Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més”». Zaqueu experimenta una transformació veritable en el cor, que li fa adonar-se de les necessitats dels altres i voler posar remei al dany que els hagi pogut causar.

El canvi interior de Zaqueu ens pot ajudar a preguntar-nos per la sinceritat de la nostra trobada amb Jesús. Si ens atansem a Ell veritablement, al nostre cor creixerà la preocupació per als altres. El Papa emèrit ho va ensenyar així a la seva primera encíclica: «El programa del cristià –el programa del bon samarità, el programa de Jesús– és un “cor que veu”. Aquest cor veu on cal amor i actua en conseqüència»[2].

[1] Sant Agustí, Confessions I, 1, 1.

[2] Benet XVI, Deus caritas est, n. 31.