Evangeli (Mt 12, 38-42)

Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús:

—Mestre, volem veure’t fer un senyal.

Ell els respongué:

—La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix, també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs. El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó.

Comentari

Nostre Senyor sap que la petició dels escribes i fariseus és mentidera i mancada de bona fe. Amb la seva sol·licitud volen posar a prova Jesús i probablement estan disposats a atribuir a Beelzebul qualsevol miracle que pugui fer (com ho havien fet poc abans, cf. Mt 12, 24). Així que ell rebutja fermament el requeriment que li fan.

A continuació, el Senyor es refereix al “senyal de Jonàs”. Aquest senyal opera a diversos nivells. En concret, com diu l’Evangeli, els tres dies i les tres nits de Jonàs al ventre de la balena són un signe de l’interval entre la mort i la resurrecció de Nostre Senyor. Aquesta interpretació es recolza també en el signe paral·lel del Temple reconstruït en tres dies. Quan el mateix grup de persones li havia demanat: “Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?” Jesús va respondre: “Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré” (Jn 2, 17-22).

Hi ha, però, altres punts clars de comparació amb Jonàs; i probablement Jesús també s’hi referia. Més àmpliament, tota la missió de Jonàs és un signe: el sacrifici voluntari de la seva vida per salvar els companys, la fugida miraculosa de la mort i l’èxit meravellós de la seva predicació a Nínive. Tot això té el seu paral·lel a la mort redemptora de Jesucrist, la resurrecció i l’èxit posterior de l’anunci de l’Evangeli.

Els escribes i fariseus, educats en les Escriptures, també podien entendre l’advertiment de les paraules de Nostre Senyor: “aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs”. S’obstinaven a rebutjar el missatge de Jesús. Els ninivites, en canvi, se n'havien penedit quan van ser confrontats amb el missatge de Jonàs: “d’aquí a quaranta dies Nínive serà destruïda”. Així doncs, si els escribes i fariseus continuaven menyspreant el missatge de Nostre Senyor, també s'enfrontarien al desastre que li passarà a aquesta generació, sembla insinuar el Mestre.

Pel que fa al lector d’avui, el passatge és una exhortació a convertir-nos profundament a Nostre Senyor i acceptar-ne els ensenyaments, ja que són el veritable i únic camí de salvació.