Evangeli (Mt 7, 1-5)
No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com pots dir al teu germà: «Deixa’m que et tregui la brossa de l’ull», si tu tens una biga en el teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
Comentari
Jesús instrueix els deixebles perquè siguin misericordiosos en els judicis sobre els altres. Això forma part essencial del cristianisme. Qualsevol que sigui l’ofensa que hagi comès el proïsme, el deixeble deu la seva salvació a Nostre Senyor, davant del tribunal del qual tots hem de comparèixer a rendir comptes. Aquesta salvació es deu a la seva extraordinària misericòrdia, com testifiquen les seves paraules a la creu: “perdona’ls, perquè no saben què fan” (Lc 23, 34).
Tota aquesta misericòrdia està disponible; però com podem esperar que s’apliqui a nosaltres si no aprenem pas la lliçó i practiquem nosaltres mateixos aquesta virtut? Per tant, mai no hem de condemnar el proïsme. El deixeble ha de ser molt positiu pel que fa als altres i tenir el cor disposat a perdonar les faltes, siguin reals o imaginades.
És possible que, quan parlava de la persona amb una biga a l'ull que jutja injustament els qui són menys afortunats que ell, Jesús s’adrecés especialment als fariseus; tanmateix, l’ensenyament té una aplicació universal. La misericòrdia evita molts mals: va directament contra la nostra duresa de cor. Duresa de cor que és l’orgull en la seva expressió màxima i basteix una trinxera que impedeix l’acció de l'Esperit Sant en l’ànima.
Els judicis que emetem són el desbordament d'allò que pensem. Sant Josepmaria va recomanar: “No admetis un mal pensament de ningú, tot i que les paraules o les obres de l’interessat donin motiu per a jutjar així raonablement” (Camí, 442).
La misericòrdia és un dels temes més constants de la predicació de Nostre Senyor. Ell la va practicar a través de les seves interaccions amb persones de tota mena, fins i tot amb aquelles que la Llei assenyalava com a pecadors. Es va acostar a les “perifèries”, paraula utilitzada pel Papa Francesc per descriure els que no són en bon lloc i necessiten ajuda. Per això, seguint l'exemple de Jesús, el cristià ha de saber estimar tota mena de persones, perdonar-les i perseverar-hi. Aquest és el camí de l’amor que, com diu sant Pau, “és pacient, és bondadós (...). Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta” (1 Co 13, 4 i 7).