Evangeli (Jn 3, 1-8)

Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:

Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell.

Jesús li respongué:

T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.

Li diu Nicodem:

Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?

Jesús respongué:

T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit. No t'estranyis que t'hagi dit: “Cal que nasqueu de dalt”.  El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.

Comentari

L'evangeli d'avui ens presenta el diàleg de Jesús amb Nicodem. Ens diu sant Joan que Nicodem era un jueu influent, del grup dels fariseus. Aquesta posició social potser explica que hagi anat de nit a buscar Jesús. No volia ser vist pels seus companys, que s'havien enfrontat moltes vegades amb el nou mestre de Galilea.

Nicodem estava sorprès pels signes que estava realitzant Jesús i volia saber-ne més, trobar-lo personalment. No té problemes a manifestar la seva admiració, i li diu planament “ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell” (v. 2). Aquesta curiositat és ocasió perquè Jesús introdueixi Nicodem en una lògica nova, la lògica del Regne de Déu, que el desconcertarà.

Jesús comença a parlar-li del nou Regne i com fer per entrar-hi. Per a nosaltres, cristians acostumats al llenguatge de la fe, potser no ens xoquen les idees de Jesús. Per a Nicodem, en canvi, resultava misteriós. Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?” (v. 4).

Jesús convida aquest fariseu influent a pensar que la cosa veritablement decisiva no és tant els signes que ha vist sinó el nou naixement que l'Esperit Sant genera al nostre interior. És l'acció de Déu que ens fa deixar una vida segons la carn per passar a una vida segons l'esperit. Amb altres paraules, l'Esperit Sant ens empeny a abandonar el pecat, una vida centrada en les nostres coses, el nostre “jo”, per passar a una vida de comunió amb Déu i amb els altres.

El contrast entre les dues mentalitats ens pot servir per pensar en la nostra manera de fer a la vida quotidiana. La litúrgia ens torna a posar davant aquesta famosa conversa per recordar-nos que Déu actua amb una altra lògica i que tantes vegades les nostres maneres de pensar i reaccionar no comptem amb el punt de vista sobrenatural, són massa “humanes”. Jesús, en prometre el do de l'Esperit Sant, ve a instaurar una nova música, que com el vent no sabem ni d'on ve ni on va, i requereix instruments dòcils, que estiguin disposats a seguir el ritme diví i aprendre a ballar “al pas de Déu”.