Evangeli (Lc 7, 36-50)

Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» Jesús li digué:

—Simó, t'haig de dir una cosa.

Ell li respongué:

—Digues, mestre.

—Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d'ells et sembla que l'estimarà més?

Simó li contestà:

—Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.

Jesús li diu:

—Has respost correctament.

Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:

—Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.

Després digué a la dona:

—Els teus pecats et són perdonats.

Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?»

Jesús digué encara a la dona:

—La teva fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau.

Comentari

L'Evangeli d'avui narra l'escena d'aquella dona que, adolorida pels seus pecats, s'atreveix a agenollar-se davant de Jesús. Una dona que plora, que besa i ungeix els peus del Senyor. Una dona no es queda tancada en el passat, que no es descoratja i es deixa curar. Una dona que obre el seu cor perquè vol estimar de debò i necessita el perdó de Déu. Una dona que somia amb un cor amant, amb un cor nou que pugui estimar més i millor. Una cercadora d'amor apassionat.

Davant d'ella un home, de certa cultura, fariseu, que la jutja amb duresa, que la menysprea, que no entén els seus gestos, ni tampoc la mirada misericordiosa del Senyor. Un home incapaç de somiar.

I Jesús, enmig dels dos. Amb paciència i amor explica a Simó què vol dir el que ha fet aquesta dona: com a Déu el que li dol és el cor que es tanca a la misericòrdia, al perdó, perquè és incapaç de reconèixer els propis pecats; com “el lloc privilegiat per a la trobada amb Crist són els propis pecats” (Papa Francesc, El perfum de la pecadora, homilia a Santa Marta, 18 de setembre de 2014).

Li ensenya com Ell estava desitjant que aquella dona irrompés al banquet sense demanar permís, i s'abracés als seus peus. El desig de Jesús era poder dir-li: “han quedat els teus pecats perdonats”.

Aquesta dona ens ensenya la manera adequada de manifestar el nostre penediment i confessar les nostres misèries i pecats.

Necessitem plorar-los, fer nostre el dolor de Déu pels nostres abandonaments i menyspreus. Posar-nos als peus del Senyor i fer-li un petó i ungir els seus peus, amb el nostre agraïment i la nostra adoració.

Jesús mai no es queda a la superfície de la nostra vida, va al fons del nostre cor per curar-lo i que pugui tornar a estimar.