Evangeli (Mc 4, 21-25)
I els deia:
És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de conèixer. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
I els deia també:
Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
Comentari
Després d'haver parlat del sembrador que va sortir a sembrar, de la llavor que “va caure a terra bona, i va començar a donar fruit” i d'aquella que, en canvi, caient a terra dura, pedregosa i entre bardisses, no va donar cap fruit, Jesús ens parla del llum que es posa al candeler i de la mesura que utilitzem per mesurar.
Aquestes dues paràboles ens parlen de la manera de ser cristià: algú que es dona sense mesura. Perquè, en realitat, és la manera de ser, de viure, de pensar, d'actuar, de Jesucrist: tot ho fa sense mesura, abundantment. No es reserva res.
El cristià ha rebut la llum de Crist, llum que va venir al món per dissipar les tenebres dels nostres cors. Per això mateix, tot cristià és un testimoni d'aquesta llum.
Tots ens hem de veure sota aquesta llum: no estem sotmesos a la tenebra de les nostres misèries, pecats, debilitats, poca traça; tampoc a la tenebra que ens envolta en forma de malaltia, fracassos, humiliacions, faltes d'agraïment, oblits, etc.
Som fills de la llum, els fills estimats de Déu, que ens cuida, ens salva, ens espera sempre.
I vol que siguem testimonis d'aquesta llum: que, a través de la nostra cura, de la nostra feina, del nostre saber esperar, perdonar i consolar, portem la llum de Déu a tants cors que són a les tenebres.
I tot això, sense mesura, amb magnanimitat, perquè som fills d'un Pare magnànim.
El cor d'un cristià és així un cor obert, que no es tanca al mateix egoisme. És un cor que no es posa límits: no cuida fins a cert punt, no perdona fins a un moment determinat, no espera mirant el rellotge.
És un cor que vol tenir el cor de Jesucrist, un cor que es dona sense mesura.