Evangeli (Lc 2, 21-24)
Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.
Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. Havien d'oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins.
Comentari
Avui celebrem a l'Església el Santíssim Nom de Jesús. Aquesta festa es remunta al segle XIV, quan Sant Bernadí de Siena, missioner franciscà, va començar a divulgar el culte al Nom de Jesús. Ho feia ensenyant una tauleta on mostrava l'Eucaristia amb raigs sortint-ne i amb el monograma “IHS” format per les tres primeres lletres de Jesús en grec, el qual s’ha llegit popularment a Occident en llengua llatina, com “Iesus Hominum Salvator”, és a dir, “Jesús, Salvador dels homes”.
L'Evangeli d'avui ens mostra com, segons la Llei de Moisès (Ex 13, 11-16), vuit dies després del naixement del primogènit, els pares havien d'anar al Temple per circumcidar-lo. I transcorreguts quaranta dies del naixement, tornaven al Temple per presentar-lo i per a la purificació de la mare.
És sorprenent considerar com Jesús, el nostre redemptor, és qui sembla ser redimit en aquest Evangeli. I com Maria, que és tota pura, es presenta al Temple per ser purificada. En aquest episodi de l'Evangeli ens parla de la humilitat de Déu i de la Santíssima Verge.
Aquest és un dels ensenyaments que podem treure d'aquest Evangeli: Jesús i Maria compleixen el que Déu vol, si bé ells no ho necessiten i, així i tot, ho fan amb gust. Quantes vegades, a tu i a mi, ens costa complir la voluntat de Déu a la nostra vida. Moltes vegades ens podem rebel·lar davant les dificultats del dia a dia, davant els imprevistos de cada jornada. Tantes vegades diem no a Déu! I posem la nostra voluntat davant de la voluntat de Déu. Jesús i Maria ens ensenyen quina és la veritable humilitat: complir la voluntat de Déu amb alegria. Sant Josepmaria deia que “l'oració és la humilitat de l'home que reconeix la seva profunda misèria i la grandesa de Déu, al qual s'adreça i adora, de manera que tot ho espera d'Ell i res de si mateix” (Solc, 259). Això ens ensenya la Sagrada Família; paga la pena complir la voluntat de Déu, perquè aquest és el camí de la nostra felicitat.
L'Evangeli ens explica també el gran valor que tenen els sacrificis als ulls de Déu. L'historiador jueu Flavi Josep va escriure com, només a la Pasqua de l'any 70 dC, els sacerdots del Temple van oferir 256.500 bens a l'altar. Els sacrificis i ofrenes a l'Antic Testament no eren concebudes per salvar, sinó per ensenyar (cf. Ga 3, 24). En oferir aquests sacrificis a Déu, cada persona del poble d'Israel aprenia a oferir-se a si mateix lliurement a Déu i a delectar-se en la seva voluntat. Aquest és el veritable sentit del sacrifici, posar-nos a la disposició dels plans de Déu. Els cristians tenim la immensa ventura que a més podem participar del sacrifici de Crist a la Santa Missa. Aquest sacrifici sí que és salvador.
Sacrifici prové del llatí “sacrum” “facere”, és a dir, “fer sagrada una cosa”, o també honorar-la o lliurar-la. Josep i Maria, porten un parell de tórtores i dos colomins. Ofereixen un sacrifici a Déu, l'honoren, es lliuren a Ell, sabent que d'Ell ens ve la salvació. Com diu el Papa Francesc “La salvació és el Nom de Jesús. N'hem de donar testimoni: Ell és l'únic salvador”.
Jesús és el nostre salvador; ho celebrem en aquesta festa del Santíssim Nom de Jesús. Això implica que ens sentirem esguardats amorosament per Déu a tota hora. És una mirada mútua. Quan mirem el Nen al portal de Betlem, en aquell mateix moment, Déu ens mira amorosament a nosaltres. Acudim a Maria perquè sapiguem honorar el Nom de Jesús cada moment del dia.