Evangeli (Mt 7, 7-11)

—Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren. ¿Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? O bé, si li demana peix, li donarà una serp? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.

Comentari

Avui, com un ressò d’antigues tradicions, celebrem litúrgicament una jornada d'acció de gràcies a Déu pels favors que ens ha fet, i de petició d'ajut per als fruits del nostre treball actual.

Antigament en l’àmbit rural hom podia tenir més evidència que els fruits recol·lectats –sense menystenir l'esforç humà– eren un do de Déu. Els imponderables naturals poden fer que l'home sigui més conscient que depèn del bon Déu. Per contrast, el progrés tecnològic dels nostres dies sembla amenaçar aquesta “memòria de Déu”. Les persones correm el risc de pensar que ja no necessitem el Creador.

Sant Joan Pau II advertia: «Cal que l'home doni honor al Creador tot oferint-li, en una acció de gràcies i de lloança, tot allò que d'Ell ha rebut. L'home no pot perdre el sentit d'aquest deute, que només ell, entre totes les altres realitats de la terra, pot reconèixer i saldar com a criatura feta a imatge i semblança de Déu». [1]

Mirem que l’agraïment a Déu sigui constant a la nostra vida: Prové de guaitar sobrenaturalment tot allò que passa al voltant. Recentment, el prelat de l’Opus Dei deia en una homilia: «necessitem la fe també per estar amb la seguretat que, per sobre i per sota i enmig de tots els esdeveniments, hi ha el nostre Pare Déu, que té cura de nosaltres, encara que no ho puguem entendre moltes vegades»[2].

[1] Joan Pau II, Do i misteri, cap. VIII).

[2] Fernando Ocáriz, Homilia, 20 d’agost de 2021.