Evangeli (Mt 28, 16-20)

Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s’acostà i els va dir:

—He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Comentari

Com a fermall del seu evangeli, sant Mateu posa el “mandat missioner” amb què Jesús envia els deixebles a evangelitzar i batejar tota la gent, perquè tots ja poden beneficiar-se dels fruits de la redempció. I en la darrera aparició, el Senyor, “es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure” (Ac 1, 9), com narra la primera lectura de la litúrgia de la solemnitat d'avui.

El mandat missioner del ressuscitat no va dirigit només als primers deixebles, sinó que és tasca i missió de tots els batejats. Sant Josepmaria recordava que “a nosaltres, els cristians, ens correspon d’anunciar aquests dies, en aquest món del qual som i on vivim, el missatge antic i nou de l’Evangeli”[1].

El fundador de l’Opus Dei també deia que la majoria dels cristians “han de dur Crist a tots els àmbits on es desenvolupen les tasques humanes: a la fàbrica, al laboratori, al treball de la terra, al taller de l’artesà, als carrers de les grans ciutats i a les senderes de muntanya”[2]. Sant Josepmaria convidava a escoltar el mandat missioner en primera persona: “Aneu, prediqueu l’Evangeli… Jo seré amb vosaltres… Això ha dit, Jesús… i t’ho ha dit a tu”[3].

La festa de l’Ascensió és una bona ocasió per renovar l’afany apostòlic i el desig de portar ànimes al cel, on Jesús gloriós ens espera, i que aprenem dels primers deixebles. Ells s'enfrontaven a la difícil tasca de cristianitzar tot el món, ple de civilitzacions que no coneixien pas l'Evangeli i d'ideologies i obstacles de tota mena. Lluny de descoratjar-se, els Apòstols estaven plens de confiança en Jesús ressuscitat i victoriós, que els va dir clarament: “He rebut plena autoritat al cel i a la terra” (v. 18) i “jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (v. 20).

Com deia el Papa Francesc, “l'Ascensió ens recorda aquesta assistència de Jesús i del seu Esperit que dona confiança, dona seguretat al nostre testimoniatge cristià al món. Ens revela per què existeix l’Església: l’Església existeix per anunciar l’Evangeli. Només per això! I també, que la joia de l'Església és anunciar l'Evangeli. L'Església som tots els batejats. Avui som convidats a comprendre millor que Déu ens ha donat la gran dignitat i la responsabilitat d'anunciar-lo al món, de fer-lo accessible a la humanitat. Aquesta és la nostra dignitat, aquest és l'honor més gran per a cadascú de nosaltres, de tots els batejats!”[4].

D'altra banda, l'evangeli ens diu que quan el Ressuscitat es va mostrar als deixebles, “en veure’l, el van adorar” (v. 17). Aquesta actitud reverencial davant el Senyor també serà la nostra força en la tasca de l'evangelització. Diu sant Tomàs d'Aquino que “allò que admiren molt els homes ho divulguen després, perquè de l'abundància del cor en parla la boca (Mt 12, 34)”[5]. Si sabem adorar el Senyor amb devoció i agraïment, si donem al ressuscitat l'homenatge que mereix, el nostre testimoniatge davant els homes serà més autèntic i eficaç, perquè brollarà d'un cor ple de Déu, com el d’aquells primers deixebles i dones santes.

[1] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 132.

[2] Ídem, n. 105.

[3] Sant Josepmaria, Camí, n. 904.

[4] Francesc, Regina coeli, 28 de maig de 2017.

[5] Sant Tomàs d'Aquino, Catena àuria. Glosa in Mc 1, 23-28.