Evangeli (Mt 9, 9-13)

Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:

—Segueix-me.

Ell s’aixecà i el va seguir.

Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:

—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?

Jesús ho va sentir i digué:

—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Comentari

Què té l’esguard de Jesucrist que canvia radicalment el cor, el transforma, el sana!

Jesús travessa els carrerons de Cafarnaüm i va decidit al lloc on treballa Leví, el publicà. És un recaptador d'impostos per als romans, odiat pels seus conciutadans, menyspreat, considerat traïdor. El Senyor s'atura amb calma i se'l mira. Amb aquests ulls misericordiosos, com ningú no l'havia mirat abans. I li va obrir el cor, el va fer lliure, el va sanar, el va omplir d'esperances.

En aquests ulls Leví va guaitar la mirada de Déu que veu més enllà del que veuen els nostres ulls. Més enllà de les aparences, dels pecats, dels fracassos, de la indignitat. En Leví, Jesús veu l’apòstol i evangelista Mateu i la seva història d'amor, servei, entrega, fidelitat i felicitat.

També avui, cada dia, Jesús vol fixar la mirada en nosaltres. Sant Josepmaria va escriure: “És l’espera de Déu, que estima els homes, que ens busca, que ens vol tal com som ‒limitats, egoistes, inconstants‒, però amb la capacitat de descobrir el seu afecte infinit i de lliurar‒nos a Ell enterament.” (Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 151).

Nosaltres estem també asseguts al banc on treballem, buscant ser feliços a la nostra manera, acumulant temps i béns per a nosaltres mateixos, incapaços de donar-nos als altres, cansats que passin els dies sense gosar arriscar-nos. La trobada de Jesús amb Mateu ens interpel·la i demana confiança: si Jesús va poder transformar un recaptador d’impostos en un servidor, un traïdor en el seu amic íntim, també ens pot transformar a nosaltres, pecadors, en fills de Déu, en els seus amics íntims. Per això hem de fer com Mateu: sentir-nos en perill, malalts, necessitats d'aquesta mirada que infon esperança perquè veu en cadascú, pecador, l'home somiat per Déu.