Evangeli (Jn 12, 24-26)
En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
Comentari
El Papa Sixte II va ser decapitat l’any 258 durant la persecució de l'emperador Valerià. Un dels diaques de Roma, Llorenç, es va salvar temporalment perquè estava a càrrec dels béns de l’Església: li van donar quatre dies per a lliurar-los. Llorenç va distribuir llavors aquests béns als pobres. Un cop transcorregut el termini, es va presentar davant del magistrat acompanyat de pobres i malalts. “Aquestes són les riqueses de l’Església”, sembla que digué. Els pobres i els malalts són un tresor. Hi ha una presència misteriosa de Déu en els sofriments. S’associen especialment a la creu de Jesús.
Llorenç va ser sotmès al turment del foc en una graella. El cristià no cerca el martiri: no cal precipitar els esdeveniments. El martiri és, però, coherent amb la seva fe i està disposat a donar la vida pel Crist. El gra de blat ha de morir per donar fruit (cf. Jn 12, 24). Quan sant Agustí recorda el martiri de sant Llorenç, compara l’Església amb un jardí del Senyor, amb les roses dels màrtirs; però en aquest jardí hi ha tota mena de flors, afegeix. Depèn de cadascun de nosaltres saber donar la nostra vida com Déu ens la demana: això és estimar. Sovint serà de forma discreta i oculta, en l’exercici diari de la feina ben feta, en l’atenció a la família, en la fidelitat als amics, en la proximitat als pobres i malalts. Seria imprudent accelerar l’arribada d’un martiri cruent.
El testimoni de sant Llorenç té un punt de sentit de l’humor. “Déu estima el qui dona amb alegria” (2 Co 9,7). El sentit de l’humor mostra la humilitat i una certa distància amb un món que passa, però que ens agrada estimar i reconduir Déu. A través del seu treball diari fet sant, el batejat uneix la creació amb la redempció. En acostar-se la solemnitat del 15 d’agost, que la Mare de Déu, Mare de l’esperança, ens ajudi a fer aquesta tasca amb bon humor, amb un cor ferm i confiat (cf. Sl 112 [111], 7-8).