Evangeli (Mt 13, 31-35)

Els proposà encara una altra paràbola:

-Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.

Els digué una altra paràbola:

-Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses que estaven amagades des de la creació del món.

Comentari

Que clars són els exemples que ens posa el Senyor! És clar i instructiu, lògicament, ja que quan comprenem bé les coses es millora notablement la nostra manera d'actuar.

La litúrgia ens proposa avui dos exemples del seu mètode pedagògic, dues paràboles curtes o metàfores per mostrar-nos de quina manera actua la gràcia a l'ànima. En realitat, són dues etapes d'aquesta actuació.

En primer lloc, el gra de mostassa. Si es llegeix tranquil·lament la paràbola, s'arriba fàcilment a la conclusió que Déu no té pressa, o bé que la seva manera de comptar el temps és molt diferent de la nostra.

Estem acostumats a mesurar l'eficàcia de les nostres accions pels resultats immediats que obtenim. Déu no. Ell sap esperar i té paciència, fins i tot quan som poc dòcils amb les gràcies que ens envia.

La segona imatge és el llevat a la massa. També aquí trobem la idea de la paciència i de la constància. Però a més, una altra tant o més important. És a dir, que el llevat ho ha de fermentar tot.

Això vol dir que la gràcia de Déu, el bon esperit cristià, han de ser presents en el conjunt de les nostres activitats: treball, relacions familiars i socials i, per descomptat, a la nostra vida de pietat. Així, si som dòcils, Déu podrà fer la seva obra de santificació a la nostra ànima i santificar també l'ambient en què ens movem.