Evangeli (Mt 2, 1-12)

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: -On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.
Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: -A Betlem de Judea.
Així ho ha escrit el profeta: I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los: -Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo. Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí.
Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

Comentari

A la solemnitat de l'Epifania del Senyor, l'Església celebra amb goig la manifestació de Jesús com a Fill de Déu, que ha nascut per portar al món la salvació. En el marc del temps de Nadal en què ens trobem, l'adoració dels mags al Nen ens ofereix una altra possibilitat més per continuar penetrant en el misteri de qui és aquell nen que va néixer en un llogaret recòndit d'Israel fa vint segles i que, tanmateix, continua brillant amb una llum que no es pot apagar als cors de tantes persones.

A l'evangeli d'avui hi ha un element que crida poderosament l'atenció: l'estel que guia els mags des de l'Orient fins a Betlem. Els intents d'identificar aquest estel com un cometa o com una conjunció d'astres no han donat resultats satisfactoris. Segons idees difoses a l'època, el naixement dels personatges importants estava relacionat amb certs moviments dels astres. Déu va poder valdre's d'aquestes nocions per conduir-los fins a Jesucrist. En aquesta perspectiva, el sentit del passatge és clar: els mags comencen el seu itinerari des de la revelació de Déu en la natura, l'estel, però han de passar per la revelació en les Escriptures d'Israel (a Betlem de Judà —els ​​van dir—, ja que així està escrit per mitjà del profeta) per trobar el veritable Déu[1].

En qualsevol cas, la llum pròpia i el moviment d'aquest estel va menar els mags fins a Jesús, com estem avesats a representar-ho als pessebres. Després de sortejar les argúcies d'Herodes, els mags per fi van assolir el Nen amb la seva Mare, i l'estel va passar a un segon pla, ja que la seva missió havia estat acomplida. Els mags ja no tenien ara davant els ulls un element còsmic espectacular, sinó un senzill Nen –en aparença normal i corrent– davant del qual es van postrar i li van oferir or, encens i mirra.

Si escoltéssim aquest relat per primera vegada, segur que ens sorprendria la diferència tan gran que hi ha entre el medi emprat pels mags (l'estel que els acompanya i els guia) i la fi que aconsegueixen (trobar un nen). Precisament, aquesta diferència substancial ens pot ajudar a introduir-nos més en el misteri de qui és aquest Nen que ve precedit, no només d'un astre brillant, sinó també de nombroses profecies que parlaven d'Ell.

Els mags, com escrivia sant Lleó el Gran, representen tota la humanitat, que des d'aquell moment va rebre la crida a la salvació precisament a través d'aquest petit Nen: «Que tots els pobles vinguin a incorporar-se a la família dels patriarques, i que els fills de la promesa rebin la benedicció de la descendència d'Abraham (…). Que totes les nacions, en la persona dels tres mags, adorin l'Autor de l'univers, i que Déu sigui conegut, no ja només a Judea, sinó també al món sencer, perquè per tot arreu sigui gran el seu nom a Israel»[2].

L'estel, amb la llum i el seu moviment, va precedir el Nen, que és la Llum i el Moviment en si mateix, perquè «per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell» (Jn 1, 3).

L'experiència d'anar a un lloc tranquil, de nit, en una nit clara, acomodar-se per mirar cap amunt amb pau i contemplar el firmament ens omple de pau. Encara que no es tinguin gaires nocions d'astronomia, és fàcil embadalir-se amb la quantitat de llums que brillen al cel. Mirar els estels ens pot ajudar a sortir dels nostres assumptes quotidians, als quals sovint concedim massa importància.

No obstant això, encara que mirar al cel ens pot ajudar a despertar, el veritable estel del món i de la història, aquell que és origen i dona sentit als altres, està molt més proper a nosaltres de com ho estan els altres astres del firmament. Jesús, a la menjadora o als braços de la Mare, desitja omplir-nos amb la seva llum, que mai no s'apaga, perquè també nosaltres puguem ser estels que l'ajudin a omplir el món i la història amb la seva claredat. Ho celebrem a la festa d'avui i en tot el temps de Nadal, que Déu s'ha fet home per salvar-nos, per pura gratuïtat del seu amor.

[1] Cfr. Nota a Mt 2, 1-12, Santos Evangelios, EUNSA, Pamplona.

[2] sant Lleó el Gran, Sermo 3 in Epiphania Domini 2.