Evangeli (Mt 6, 19-23)

No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor. El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!

Comentari

Amb freqüència els ensenyaments de Jesús manifesten la saviesa humana característica de la tradició sapiencial d’Israel. Ja als Proverbis hom llegeix: “No t’impacientis per ser ric, deixa de capficar-t’hi.” (Pr 23, 4).

En aquest passatge de l'Evangeli, però, el Senyor no ens convida a deixar la natural inclinació humana a acumular tresors, a la prudència de preparar el futur reservant una mica de diners per a quan ho necessitarem. Ell més aviat insisteix en quina mena de riqueses convé amuntegar: tresors celestials.

En un altre moment, quan un jove li demana què ha de fer per a ser perfecte, Jesús li contesta: “Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel” (Mt 19, 21).

L’única riquesa que mai no es perd és l’amor que cadascú de nosaltres hem posat durant el temps de vida que hem rebut. Sant Joan de la Creu deia que al final de la vida serem jutjats en l'amor, és a dir, en el nostre afany concret d’amor i servei a Déu i als nostres germans els homes.

Si és veritat que “on tens el tresor, hi tindràs el cor”, també ho és el contrari: “on és el teu cor, és allà on estàs acumulant el teu tresor”. Per això de tant en tant ens és força útil examinar on tenim ficat el cor, com invertim el nostre temps, què realment ens preocupa. Ens adonarem si estem només en les nostres coses o, ben al contrari, estem oberts als altres. Si el motiu del nostre existir és un servei generós a Déu i als homes.

Sant Josepmaria així explicava el secret de la felicitat: “El que cal per aconseguir la felicitat, no és una vida còmoda, sinó un cor enamorat” (Solc n. 795).